Bassegoda

Arribem amb el 4x4 del Manel a Riu, passat la masia de la Plana. Aparquem tot just on comença la pista que va coll de Riu..

Sortim plegats a les 9,30 del matí, amb un fred soportable i ja amb el Bassegoda al fons.

Arribem a la cruïlla que porta a l'ermita de la mare de Deu de les Agulles i ens parem a esmorzar, començavem a tenir gana.

I ja som dalt el coll de Riu, ara anirem en direcció al coll del Bassegoda.

En el coll de Riu es pot comprobar que hi ha una ruta que puja més dreta al Bassegoda, la desestimem, ja que ens han dit que pot ser perdedora.

Pel camí i sortint del bosc, comencem a veure vistes. Veiem una primera masia que correspont a la de can Sala, més a vall veiem també la de can Nou, encara que en la foto no s'aprecia.

Estem en el pla de la Bateria, d'on veiem el Bassegoda i la forta pujada que ens espera, feia estona que veiem clapes de neu, però a l'estar a banda nord, en comencem a veure més i més....

La pujada l'haurem d'agafar amb calma ja que és dreta.

I com podeu veure encara més quan la neu era glassada en alguns trams.

Hem arribat dalt la primera etapa de pujada, on ens espera un petit replà que ajudarà a refer-nos.

I uns ja veuen les primeres pedres d'ascens i...

...els altres s'entretenent xerran pel camí. Feia molt vent, tant que hi havia gent que va defugir de pujar-hi, per aquesta causa la visibil·litat era molt bona.

I ja ens trobem en la primera fase de grimpada la menys problemàtica de per si.

Mentre uns pugen els altres esperen, aquí el Manel, recent operat de la ma i amb les conseqüents dificultats per pujar. Tot i així ho va solventar molt bé, encara que li va fer mal la ma de l'esforç emprat.

I la resta que falta cap dalt, com el Manel tenia la ma lesionada, el Joan va anar darrera seu per si les mosques.

I ja des de dalt el cim veiem com puja el Nel per la zona de grimpada... un espectacle visual.

I ja som dalt!...són les 11,45 hores

Vista mirant a Pirineus.

i Vista mirant al golf de Roses i llac de Banyoles.

Feia tant de vent que ens arraserem on podem., descansem esperant la baixada.

La baixada no representa cap problema excepte la desgrimpada que ens varem trobar amb molt i molt de vent, teníem d'anar amb molt de compte, al final arribem a Riu..

Decidim dinar en el mateix Riu, on tenim el cotxe.

L'entorn preciós, llàstima del vent, peró fet i fet estavem força bé.

I després de l'apat el cafè a Sadernes, a l'hostal del mateix nom.