expedicionaris: Joan i Quico.

 

Ens vàrem plantejar aquesta travessa al vell estil, com en els vells temps, i per aquest motiu vàrem emprendre el nostre viatge amb tren, fins a l'estació de Urtx-Alp. Un entretingut però llarg viatge, que ens va fer pensar molts cops com es poden gastar tants de diners amb l'ave, mentre les línies ferroviàries existents estan que fan pena. Però cal reconèixer que viatjar en tren té el seu encant i més quant tens per endavant dos dies de llibertat, terra i cel.

Arribats a Urtx, ens fem valer les nostres "qualitats professionals" i aconseguim, quasi sense demanar-ho expressament que ens portin en auto-stop fins a Bellever de Cerdanya, on tenim fixat el punt de sortida de la nostra ruta.
A tocar de Bellver hi ha el poble de Talló, on seguirem pel pla per un tram del GR 150 tot passant per Pi i al cap de poc agafarem el trencall cap a Nas pel PRC-124, sender que ja no deixarem en tota la travessa, seguint l'anomenada ruta dels segadors.
Seguim ruta cap el serrat de l'Avetosa. Una mica d'aigua ajuda en un camí que té alguns trams on es sua la cansalada, ja que el dia era força calorós
Per fi som al refugi de Prats d'Aguiló
Fem la cervesa de rigor, mentre ens preparen el sopar.
Quan cau la nit, els alts de la serra semblen grans castells amenaçadors...
Punta el dia a Prats d'Aguiló
Hem passat una bona nit.... ara és hora de rentar-se la cara
Havent esmorzat enfilem la pujada cap el pas de Gossolans, per un camí que fa ziga-zaga, ara amb sols algunes clapes de neu, molt lluny del que hi havia quan vàrem venir amb en Naval, també pel maig del 2003
Ja som a Gossolans
Anem cap el Comabona
I aquí, i per no perdre la costum, perdem el rastre de les marques del PRC 124 i acabem baixant pel dret cap a la pista que a l'altra banda de la serra ens porta cap el coll del Collell, per seguir cap a Saldes, que és el nostre destí.
A tocar de la pista, trobem uns buscadors d'unes plantes que ens expliquen que s'utilitzen per fer amanides. Per cert..... no hi ha manera de recordar com collons es deien aquelles plantes ! O pot ser buscaven tòfones....????
Passem el coll del Collell i entre al massís del Pedraforca

Ja acostem al nostre destí, tot passat per sota del refugi Lluís Stasen. Això sembla la Rambla.

Tot i que aquí sols s'en veuen un parell, al tombar la corba hi ha una munió de cotxes de cal deu ! Enyorem la soledat i tranquil·litat que hi havia dalt de la serra de Cadí

I seguint el caràcter aventurer d'aquest viatge, mentre baixem a cap Saldes i sols ens falta un quilòmetre per ser-hi decidim fer un altre cop auto-stop, ja que el camí va en bon tros per la carretera i és molt pesat. Es veu que fem cara de bona gent ja que ens paren tot seguit. Ens carrega, un noi tot amable que també venia del Comabona. I xerrant xerrant, ens comenta que porta la mateixa ruta que nosaltres i ens pot acostar a Guardiola de Bergadà on preveiem agafar l'Alzina Graells.

Però xerrem una mica més... I no ens fem de pregar.... tornem a canviar de plans: Anirem a dinar a casa de la sogra d'en Joan.........hem trucat per telèfon i..... hi ha PAELLA !!!! El nostre amable transport ens deixa front al balneari de la Puda.

Paella de la bona i després ens acosten a Martorell on agafem el tren cap a casa.
Han estat dos dies esplèndids, d'aventura total !