expedicionaris: Nel, Just, Jordi, Manel, Joan i Quico.

 

Ha estat tota la nit plovent. A les sis del matí sona el despertador, sens fa dur aixecar-nos. Desprès de l'esforç del dia anterior. Preparem una mica de cafè i quatre pastes. Truquen en Quico i en Jordi, ja estan preparats. I tots els demés fem el mateix. Ja som al pàrking, tot esta endreçat. Sortida d'Enveitg a les set hores emprenem el viatge per terres franceses, passem per Sallagossa, Vilafranca del Conflent, Vernet les Bannys fins el Refugi de Merialles. Al peu del Canigó. Sortim els components del grup que som: en Nel (cap d'expedició), en Joan (la morsa estúpida), en Quico (el bicicletes), en Just (el doctorcito), en Jordi (correcaminos) i en Manel (super star).
Sortida del refugi de Merialles a les nou, tots preparats, i no falta de res, motxilles, aigua, llesques de pa dur, botifarra negra i blanca que mai s'acaben.
Deixem el camí del Pla de Guillen i seguim el GR 10.
A les nou i deu ja ens trobem al Torrent de la Llipodera a 1.685 metres , en camí entre arbres, boniques flors i rierols que creuen el nostre pas.
Són les nou cinquanta-cinc, passem per Coll Verd, 1.861 metres , hem passat unes quantes tanques pel bestiar, el pas és ràpid entre fullam, pinyes i sobretot arrels, passem per un petit pont de fusta.
Les deu trenta-cinc Grüilla 2.015 metres , deiexem el GRIO i ens dirigim al Refugi d'Aragó, ja tenim gana i en Nel ens diu que ja ho farem a la Cabanya., resta mig hora per arribar. Se li fa cas. Passem la de Cadí, baixava molta aigua.
Onze en punt, arribem al Refugi d'Aragó 2.125 metres , una petita cabana feta de pedra. Ens quedem esmorzant, passa un petit rierol.
La pujada l'hauOnze i vint, 2.200 metres , seguim caminant entre una ziga- zague de ginesta florida, i molt de fang, comença el calvari. rem d'agafar amb calma ja que és dreta.
Les dotze, 2.696 metres , el desnivell es fort, costa trobar el camí. Són 400 metres , les cames ja són de fusta, i en Just, està que no pot més. Sembla que en Nel, en Jordi, en Quico, en Joan i en Manel estan sencers. Hem fet la Bretxa Durier.
Dotze trenta-cinc, un canal de pedra dret de 80 metres d'alçada resta fins el pic anomenat de la Xemeneda. És una grimpada important la creu està a un pas.
A la una fem cim, a 2.784 hem fet la pica del Canigó, en Nel, en Jordi, en Quico, en Joan, en Manel i en Just per sorpresa arriba una mica més tard.

Pensament:

Llençol blau

sobre la bruma.

S'alça un rocam

escarpat.

Corb negre s'acosta

suau volant.

Benvinguda sis

homes, que la

flama van buscant.

L'esforç val la pena,

és un goig gratificant.

Manel