expedicionaris: Nel, Jordi, Manel, Joan i Quico.

Aquest cap de setmana va ser complert i a "lo grande". Tot i que primer havíem d'anar a la Pica d'Estats i les condicions ho van desaconsellar....el canvi no va pas desmerèixer. Desplegament de mitjans a "tope". Vehicles tot terreny; allotjament a l'estranger en finca privada, metge en la expedició, munió de reportatges fotogràfics i audiovisuals..que no "falte de nada !" Tot i que per faltar, vàrem trobar a....l'absència del bon amic Naval, que stressat per les seves altes responsabilitats no ens va poder acompanyar. T'ho vas perdre cabronàs !

 
Primer volíem anar a Penyes Altes del Moixeró, però fent la cervesa a l'àrea de servei del tunel del Cadí, ho canviem per anar al Puig Pedrós, ja que com algú diu...és un passeig i puja tot planejant .... Via Guils de Cerdanya, ens adrecem cap el refugi del Malniu. Però com que som més xulos que ningú, decidim deixar els cotxes en la pista i seguir el trencall del sender del GR fins al refugi
Prop de l'estany de Malniu, donem una mica més de volta del compte. Però anem sobrats !!!
Passem pel refugi, atravessem l'estany sec.... i amunt.... que és un passeig !
Pugem pel serrat de les Pedres Blanques. Sembla que això no planeja tant com semblava

Ja veiem el Puigpedrós

Sol amb els meus pensaments
La tecnologia, però, no para
Pedrós vé de pedra...i pedra n'hi ha un munt.
Som dalt del cim...arribant a tongades.
La tecnologia que no pari.
Moments pel descans i el pensament...
És hora de baixar. La gana apresa i les sardines ens esperen...
En Manel troba restes d'un avantpassat d'algú altre. En Kiko pensa que és la solució pel seu genoll
Trobem un vell animalet del que desconeixem el seu nom. Després sabrem que és una marmota
Arribem de nou al refugi de Malniu. Comença a ploure. Massa tard per fer les sardines...? que cony... si estan al cotxe ! mecaguen la puta d'oros ! En Manel s'ofereix per anar a buscar un cotxe allà on abans tots sobrats l'havíem deixat. Estem una mica cansats i es fa tard...era una passejada tot planejant.....?? Però els que amablement s'ofereixen per portar-lo el deixen molt lluny. No porten benzina i no el poden acostar. Ja té collons el tema. Al final el guarda del refugi ens acosta a tots en el seu tot terreny. Bon paio i bo el favor que ens va fer el sr. Eduard Jornet. Gràcies noi ! I al final arribem a l'apartament dels Pintanel a Enveig. (meitat de França, meitat d'Espanya no hi ha altra terra com la Cerdanya !) Aquí, un bon sopar (sardines a la brasa...no !... per què plovia !). I tot deu a roncar com esesperats. Només faltava en Naval en el coro. Us puc assegurar amb tota veritat que les parets de l'apartament fimbrejavent ! Això del Puigpedrós era una passeig tot planejant ! Bona nit.