puigsacalm

En aquest plànol volem reflexar la ruta que realment varem fer. La ruta bona és la de color blau, però en el punt de la collada de Sant Bartomeu, degut a la mala senyalització, varem decantar cap el pic de l'àguila, el que seria el color fucsia. Varem tenir la sort de trobar un senyal que ens indicava que el puigsacalm era en direcció contraria, llavors torna enrera. Com anavem amb una guia que no hi havia plànol varem pujar cap el cim del Curull pensant que podia anar per allà el camí... doncs,no, no anava per allà (no sabíem on estavem), volta cap enrera fins que trobem el pas tancat amb un fil negre que et diu no passar, però que realment la gent hi passa (aleluia). Per fi anem pel bon camí. Per cert aquest tram va ser una pena no fer el pic de les àguiles ja que estava allà mateix, ja que és una ruta que es pot fer perfectament. Us l'aconssellem fer-la ja que aquest camí és preciós, tan o més que el que va cap el puigsaclam. Si voleu ampliar el mapa feu clic aquí.

Arribem a les 9 hores al coll de Bracons.

El paissatge tot ell fullaracat.

I aquí ens trobem amb en el punt fatidic, la collada de sant Bartomeu. Com podem veure el camí ens marca cap l'esquerra i no diu res a la dreta, encara més hi ha un cordill negre que tanca el pas i posa un text de no passar, no sabem si ho varen fer expressament o és costum. En tot cas quedeu-se amb aquesta imatge ja que la perdua tot hi haver estat preciosa podria haver estat pitjor del que va estar. Quan veieu la indicació en el arbre de pic de l'àquila (mireu la foto com està escrit en el arbre gran), vosaltres cap l'altre banda, allà mateix ja trobareu indicacions que us portaran al puigsacalm.

Bé, com podeu veure estem anant en direcció contraria, pensant que anem pel bon camí, tot ell preciós i amb uns contrastos de colors com poques vegades podem veure.

El camí és fullaraca i pedres enmolsades, en tot cas alguns trams son patinadors.

Esperant als fotografs, sempre darrera fen fotos.

El camí és plener i sens dificultat tècnica.

Aquí especulem que és el coll de sant Bartomeu quan realment és el coll de Gallina.

Anem fent camí pensant que anem pel bon camí

Anem caminant i veiem que no deu faltar gaire.. .

I arribem al coll d'en Joan, aquí realment ja veíem que per l'horari que ens deien en les fites del començament de la ruta, no coincidia amb el que estavem fent. En aquest punt pensavem que també podia ser aquest el coll de sant Bartomeu.

Anem seguit fins arribar a la cruïlla dels camins que porten al pic de l'Àguila i el coll de la coma del coll, allà trobem una indicació que ens indica que anem malament i tornem enrera, fins arribar al coll d'en Joan i decidim pujar el cim del Curull, pensant que era la via per anar al Puigsaclam...

...I tot el que puja errat ha de baixar fastigejat. Tot i així val la pena per la vista tan preciosa que hi podem contemplar. La pujada molt dreta, la baixada amb molt de compte.

Baixem i en el coll d'en Joan esmorzem, allà ens trobem amb dues excurssionistes que també anaven perdudes i que ja els hi diem que tornin enrera.

Per fi anem pel bon camí!!!.. .

Com podeu veure el camí és preciós.

Per fi arribem a una zona on el camí s'eixampla, amb vistes a la baga de sant bartomeu.

Com podem veure en aquesta part del camí ja podem veure millor la Baga ja que ara els arbre tenen més clarianes, al fons podem veure el puig de miralles.

Arribem a la font de Tornadissa...

... I fem provisió d'aigua bona, bona ...

Pugem als rasos de Manter.

I per fi ja som dalt, el dia enboirat, una pena perquè la vista des de dalt el puigsacalm és senzillament... preciosa.

Com podem veure, feia fred i fem un petit dejuni per tal recuperar forces.

Baixem amb un fred que pela!...

Parem de nou a la font de Tornadissa per tal d'agafar aigua. Arribem al cotxe a les 14 hores.