expedicionaris: Nel, Quico i Naval.

 

Hem de començar dient que aquesta ha estat la nostra primera marxa o travessa de caire més "professional". Per a nosaltres era un repte veure si podríem aguantar els 32 Qm. a un ritme alt durant tot el trajecte.
Cal dir que no tenim tantes imatges com d'altres travesses, simplement perquè no hi ha temps a fer-ne, tan sols en els controls, ón com has de parar, doncs aprofitem fer-les.

Tanmateix dir-vos que aquesta travessa hi ha faltat el nostre company Joan per causes alienes a la seva voluntat, una pena per a ell i pel grup en si. Aquesta marxeta per a tu company...

 
El recorregut com podeu veure consta d'una primera part molt empinada, concretament fins el primer control, instal·lat en Sant Segimon, per anar fins collformic i carenant el pla de la calma arribem fins a l'Alzina, final del pla de la calma. D'aquí ens endinsem per un corriol enmig de bosc, el qual ens portarà fins una pista que condueix a Sant Cristòfol. D'aquí ja baixar fins la Garriga. Si voleu veure amb més detall el recorregut i el plànol d'alçats mireu el plànol augmentat.

 
Arribem a la Garriga a les 5,30 hores, segons l'organització s'iniciava la sortida d'autocars a Viladrau. La cua era... monumental!... Davant nostre uns 800 participants o mès...
Son les 7,15 hores. Sortim de Viladrau, fosc però amb visibil·liat. Feia fred i es presentava un dia preciós, ja que el cel era ple d'estels, net de qualsevol núvol.
Aquesta foto va sortir rana, però com no en tenim, valgui per assenyalar-vos com el camí estava senyalitzat, encara que en alguns trams poder una mica just.
Aquí podem veure San Segimon al fons, hem fet ja la pitjor part del recorregut una pujadeta considerable però tan bónica que el mateix entorn dona forces per pujar... preciós. Com podeu veure clarejava ja, una mica mès endavant hi havia un penyassegat òn podíem veure una vista del Pirineu tot blanc, simplement... de postal.
Ja ens han segellat la cartulina comforme hem passat el control 1 (posició 780) i anem cap a l'avituallament, cafè amb llet o cacaolat amb coca. Cal pensar que havíem sortit mès enllà de la posició 800, ja que la cua que teniem darrera nostre era poca i com els participants eren 1000, doncs per aquí ens moviem.
El Quico com podeu veure en un art d'enginy ha substituit el cinturó per una cinta mètrica, sensacional!... i a sobre l'hi anava de conya...
De Sant Segimon sortim i comencem a trobar neu a dojo, tenint de passar per llocs on hem de fer cua, degut a la seva dificultat o lentitud de pas.
Hem arribat dalt la carena i conectarem per fi amb el GR, que ens durà fins Collformic, la vista com podeu veure del Pirineu al fons, completament nevat, simplement...impressionant!.
Hem arribat al control 2 de Collformic, anavem força bé, com podeu veure el Matagalls apunta al darrera i el Turó de l'Home i Agudes al fons. A l'estar tot nevat donava un aire mès bucòlic. Cal dir que el trajecte de San Segimon fins Collformic, hi havia neu glaçada en alguns trams, fent mès complicada la caminada. Tot i així no ho canvio per sec, simplement preciós caminar per la neu.
Com podeu veure la cua era considerable, aixó va fer que perdéssim molt temps en els controls, aquesta rutina va ser en tots els controls, poder amb menys grau en l'últim, el de Sant Cristòfol.
Per cert en aquest control entrepà de botifarra i vi.
Sortida del control i parem, res, tan sols fer la foto (s'ho val), de la imatge caracteristica del Montseny.
Tot el Pla de la Calma està nevat, encara que el camí es passa bé, tan sols de tant en quant trobavem clapes de gel.
Arribem al final del Pla de la Calma, concretament a l'Alzina, on hi ha el tercer control, aquí segons l'organització havíem fet 17 Qm. i ens en faltaven 15...uf!. Fitxem en la posició 649. Vista del Tagamanent al fons, preciosa.
L'arribada en aquest control estava plena de policia que advertia als vehicles que passaven que anessin en compte amb la gent que caminava... realment tots els vehicles motoritzats que varen passar van anar amb molt de cura.
Millor que l'or mès preuat, ens varen sentar aquestes taronges, tallades a grills... en varem menjar moltes, ens començaven a fer falta, notavem falta de líquids.
Per fi arribem al control de Sant Cristòfol, ens haviem torbat una mica en l'anterior control i aixó ens va fer perdre algunes posicions, tot i que varem adelantar molta gent, erem els 675.
Encara que no tan llargues com les anteriors, les cues feien perdre bastant de temps, aquest cop ens varem trobar taronges com abans, pomes i carquinyolis, per veure vi i/o aigua. Varem fer avituallament d'aigua ja que ens en notavem escassos.
I per fi signant l'últim del controls a les 14 hores en punt a la plaça de l'esglesia de la Garriga. Abans ens havien donat una camiseta com a premi per acabar la travessa dins el termini marcat per l'organització. Tot el recorregut comptant parades 6,45 hores. Al final hem arribat els 640, dels 800 passats que hem pres la sortida i d'un total de 1000 participants.
Aquí la cartulina on es mostren tots els controls segellats i passats, olé, olé, olé...

I aquí els patidors, contents i feliços per haver acabat la travessa dins el temps establert. Una de les imatges imborrables del dia era la de un home de mitja edat ben plantat, seguramnet del poble, on portava les botes penjant de l'espatlla i calçat amb esportives, amb un caminar que semblava de processó que li estava comentant a una veina "...aquesta ha estat la meva primera i última travessa, i deien que era fàcil...". Com deia l'organització aquesta és una travessa per gent amb un mínim de preparació en el bon costum de caminar.

Altres detalls a tenir en compte, serien que és una travessa per caminar, però poder no per disfrutar de l'entorn, ja que no tens temps a sentir-lo, tot va molt ràpid. Si que realment varem disfrutar del paissatge ja que el veus mentre camines i a la llarga, ara que l'hem vist, de ben segur un altre dia hi tornarem a fer-lo amb mès calma, parant òn calgui i fent les fotos que facin falta.