expedicionaris: Nel, Manel, Quico, Naval i Joan

 
 
Hem fet nit a Pont de Suert i arribem a les 8 hores a la presa de Llauset,
Sortim a caminar just quan comença a apuntar el sol per la cresta del Ballibierna, un espectacle visual pels contrastos de colors. Anem en direcció a l'estany Botornàs, deixem enrrere la collada d'Anglós. Curiosament el camí de la collada d'Anglós com el camí que va a Botornás, són GR-11, podeu triar.
Hem vorejat l'estany de Llauset i tenim enfront el riu i l'obaga de Llauset.
Hem arribat a la cabana de Botornàs, imatge enfront (darrera nostre) de l'obaga de Llauset.
L'estany de Botornàs ens convida amb uns reflexes de la cresta preciosos. Totes les imatges són realment idíliques.
El camí de vegades desapareix i hem de passar per damunt pedres, sempre marcat amb fites.
Hem arribat a la cruïlla que ens porta al Ballibierna per l'ibon Chelat i el camí que continua empalmant amb el GR-11.
Nosaltres deixem el GR i anem al Ballibierna, la llum ha canviat com podeu veure.
Camí molt pedregós i tècnic.
Trobem el primer dels estanys de Coma Arnau, comencem a mirar on som i per on hem de pujar.
Conforme anem pujant les vistes acompanyades de la llum del sol són de postal, el dia ens va acompanyar molt ja que era molt clar i sens fred ni calor.
Trobem les primeres clapes de neu.
Comença la veritable pujada com podeu veure, camí marcat amb fites i de passa per on puguis.
Vista dels estanys de Coma Arnau al centre, l'ibon Chelat a l'esquerra i a la dreta a l'altra banda de la cresta, l'estany de Llauset, el nostre punt de sortida.
Per fi som dalt la cresta del Ballibierna, vista àeria per treure el sanglot.
El pas per la cresta tot i ser impressionant no revesteix de perill, tan sols cal anar amb compte i més si ha neu gelada com el dia que varem anar
Els massajoves al fons del pic ja han arribat i esperen a la resta.
Arribem i mirem la nostra propera fita, la Tuca de Culebres. Podeu contemplar tot el massís de Poset-Maladeta al fons, vista panoràmica d'aquelles que et fan sentir petit, petit..
Massajoves per morir, massa vells pel rock&roll!!!!!! .
I ara ve el pas del cavall, com podeu veure el Manel i el Nel ja han enfilat el camí i el Quico s'ho mira, havia clapes de gel en algunes zones i finalment el Quico, Naval i el Joan varen decidir agafar un altre camí.
Aquesta és la ruta per no passar el pas del cavall, com podeu veure també és bastant àeria.
Dalt la Tuca de Culebres.
Anem cap el coll de Culebres, per un camí amb un pendent de baixada més que considerable.
El manel repostant líquids, abans de baixar per la tartera que ens conduira a l'estany de Llauset.
Hem arribat al coll de Culebres amb el pic Llauset davant nostre.
Hem baixat la tartera i podem contemplar tota la cresta del Ballibierna. Seguirem el llit del riu Llauset.
I seguint el riu arribem a l'estany de Llauset, punt de partida i final de la nostra excurssió.
Hi ha imatges que et queden gravades, i aquesta és una d'elles, el Manel, el primer en arribar, contemplant el Ballibierna mentre un raig de sol l'il·lumina, és tot poesia visual. En que pensaria?...