expedicionaris: Naval i Joan

 

Només sortir les vistes ja son d'allò més...

La pujada no es fa gaire pesada, poder perquè les vistes son tan boniques que parem sovint, no tenim pressa.

Estem situats damunt el puig Paulí, vora mas d'en Gomeia.

Agafem un camí ral, l'antic de Port de la Selva.

El camí és preciós, sobreot en la seva zona abaga, ja que la vegetació amb la llum li dona una intensitat de colors molt especial, apart de la vista combinada d emar i muntanya, realment preciosa.

Aquí un exemple de zona obaga, on hi trobem el pont de pedra seca en el que hi travessa la riers de sa Rieressa.

Arribem al mas de Bufadors on hi trobem pasturant les vaques, la vista des de aquest punt és molt gran ja que podem veure al fons mirant Cadaqués, el Pení, majestuós amb els seus radars sobre seu, el Puig d'Esquers que gràcies a la seva alçada dona una dimensió especial a la vista mirant cap Llançà..

Aquí arribem al puig Torelló, on deixem el GR-92 per empalmar amb el GR-11, el 92 continua per un corriol i el camí que va cap l'11 és seguint la pista.

I per fi arribem a la cruïlla que ens portarà cap Sant Baldiri, on iniciem el caminar amb el GR-11, ja fins el seu termini, el Cap de Creus.

Fem una aturada de visita turística a sant Baldiri.

Travessem el rec de Talabre, i quina bellesa!, ens hi aturem per fer fotos, un espectacle que sembla estar en un altre lloc...

Ja visualitzem cala Tavallera. Compte! un cop hem passat el rec de Talabre anem a parar a la pista que ens condueix a mas de'n Platré, les marques del GR ens porten cap el mas, mentre que el que tenim en el plànol ens marca cap a mar, fem cas al nostre plànol i anem per la cala Tavallera. Aquest canvi en el GR no el tenim contemplat en cap plànol però més endevant veureu que el tornem a trobar.

Baixem cap la cala pel dret, aquí el Joan va començar a quedar esgotat i més veient la pujada que ens queda fer per endavant, tot just davant nostre, amb un camí molt marcat.

El color de l'aigua és preciós i la cala un pel bruta.

El Joan fa parada per fer un petit dejuni.

I ara toca pujar...

Fem la pujada xino xano i admirem la bellesa del camí amb roques caracteristiques de litoral.

Aquest camí ens porta a una pista que ja no deixarem fins arribar a un creument.

I aquest és el punt on varia el GR, en aquest lloc és d'on ve l'altre recorregut i ens fa sortir de la pista per agafar un altre drecera per arribar a la carretera que ens portarà al Cap de Creus.

Per fi a la carretera on sens enganxa un gos perdut que poc després es tornaria desenganxar.

Aquest tram sens fa pesat i decidim parar ja que el Joan anava petat.

Doncs dinem a 1 Qm de l'arribada, per poder arribar amb força. El Joan es pren 2 aspirines per paliar el malestar.

Seguim el camí del GR passant per les escales del darrera el far.

I per fi ja som dalt...

Aquí contents d'haver arribat a destí, ja que volíem anar en cotxe cap cadaqués degut al cansament.

però el que fa 2 aspirines no ho fa ningú més, decidim finalment anar cap cadaqués pel camí ral.

El naval comença a fer-li molt mal als peus.

Els camí és d'allò més, però els peus del Naval han dit prou, al menys el dret, parem i fem un venatge, el qual subjecta be el peu i continuem...

Tot anava bé , encantats amb el camí,amb una marxa rapideta (suposo que ganes d'arribar).

Però noi, de sobte, tot just a empalmar el camí ral amb la pista que ens portarà a la carretera que ens ha de conduir a Cadaqués, el Naval sent com se li obrís el peu, es queixa i demana una nova cura amb el Joan, com podeu veure el peu està fet caldo degut a la suor (el mitjó estava completament xop, pestazo venenoso!!...pobre Joan), l'esquerra era l'abans i el de la dreta el després un cop ja curat, que mono quedaria el Joan vestit d'infermera, es que ho fa tan bé...PERSONES SENSIBLES ABSTENIR-SE DE VEURE AQUESTES IMATGES!!!....... I OLORAR-LES!!!!!!!!!!!!!