expedicionaris: Nel, Carme, Manel, Quico, Naval i Joan

 
Arribem a l'aparcament del lloc d'informació de montrebei des de Pont de Muntanyana.
Només baixar gaudim d'una vista meravellosa amb el riu Noguera Ribagorçana al fons.
Seguim les indicacions, el camí sempre el trobem senyalitzat (GR-1)
Son les 9,30 del matí i la temperatura és de -2º
Com podeu veure el terra totalment gebrat.
Caminem bé ja que no tenim fang, al tornar quan és va començar a desglassar el terra va ser un fangal increible. La feina que varem tenir per treure el fang de les botes.
Un tros de gel d'uns 3 cm de gruix, feia fred de debó, brrrrrrrrrrrrrr...
Ens acostem poc a poc al congost de montrebei, vista del Noguera Ribagorçana.
Passem el pont del torrent del Fondo.
Ens endinssem per fi pel congost.
Les vistes són precioses i no hi ha perill.
Les primeres critiques per part "d'algú" de la colla. Que foten aquests bancs aquí al mig?
Podeu veure a la part esquerra que tot el congost va cablejat, per seguretat.
Pugem per visitar la cova Colomera, pujada dreta, dreta i amb ajuda de cadenes i passamans a les roques.
Aquí amb la foto de rigor.Fosc, fosc...
La vista des de dalt la cova al congost és poesia.
Tot el que puja, baixa, doncs baixar toca.
Continuem congesteixan, xino, xano...
Tenim temps per gaudir de la bellesa de les parets de montrebei.
Hem sortit del congost i des de aquí podem veure la vista meravellosa del congost.
Aquí el Quico arrribant al punt de trobada.
Decidim seguir endavant fins al barranc de l'Obaga.
Admirem el paissatge una i altre vegada. Així no ens cansem.
I la tornada pel mateix itinerari, tot i així la vista canvia. El camí tan del dret com del revés és impressionant.
Preciosa vista, no?.
Aquí en aquesta imatge podem apreciar el camí antic, aquest quan el nivell d'aigua puja no el podrem veure.
Hem sortit del congost i ens dirigim cap l'aparcament.
Comencem a trepitjar fang, mentre el Quico, mira i mira...ón?
Doncs a la plana de l'embassament que estava plena d'herbots secs i plena de fang!...la sensació però increíble.
Aquí tot el grup al complert.
I ara ja anem trepitjant fang i fang, plens d'enganxines colloneres per a tot arreu dels herbots dels nassos, però contents i amb el ventre a punt per dinar a l'hostal de ca l'Isidro, en Pont de Muntanyana (us l'aconssellem).