expedicionaris: Naval, Nel i Quico

 
 
Arribem i aparquem el cotxe en el refugi de les Piollineres.
Sortim a les 10,15 hores amb un solet d'anar fent.
Ens adrecem al refugi dels estanys de la Pera, però anem pel fondo, no per la pista.
Estem arribant ja al refugi i per primer cop ja podem veure el Monturull al fons, un dels cims que farem en aquesta matinada.
Ja arribem al refugi dels estanys de la Pera.
Un cop en el refugi ja podem veure la ruta que seguirem, en primer terme el Perafita, primer cim a abordar i al fons el Monturull, la grimpadeta final.
Estem davant el collet de Sant Vicenç, ón hi haurien d'haver els estanys superiors de la Pera, malauradament per la sequera estaven secs o quasi. Aprofitem per esmorzar.
Sortim i pugem cap el collet de Sant Vicenç pel dret, no agafem el GR.
Tot i fer sol, no feia un dia massa calurós, la vista preciosa.
Ja som dalt el collet de sant Vicenç, al fons Andorra.
Aprofitem per fer fotos i al poc pugem el Perafita.
La pujada és llarga però poc a poc s'hi arriba.
Ja som dalt, com podem veure... fotos i mès fotos. Al fons podeu veure el Monturull.
Ens quedem bastant estona dalt el cim per fer fotos, la panoramica s'ho val.
Comencem el descens del Perafita, anant amb compte, ja que el pendent és fort.
Com podeu veure el Quico arribant al Monturull a tope... al fons el circ dels estanys de la Pera.
Tot i així pel cim encara ens hi quedava un tros.
Mirant al Cadí i la Seu, el Nel com sempre amb les seves explicacions.
Baixem el Monturull, pedra i mès pedra...
Estem arribant al coll de Monturull i hem d'arribar al pic del coll de la Barra, per començar el descens...
La vista des de el coll de Monturull als estanys de la Pera és imponent. És el primer cop que podem veure els dos llacs de la Pera junts.
Com sempre passa alguna cosa, aquest cop, no seguim el camí i tirem pel dret, muntanya a baix surti com surti... ai, ai, ai...quant de pedriscall.
La pedra s'acaba i comença l'herva, no se que és pitjor, l'herva patinava de tant en quant, alguna relliscada varem fer. Al fons ja veiem el refugi de les Pollineres on tenim el cotxe. El Quico es dona compte que ha perdut la gorra... Però com sempre el que acaba bé sempre està bé. Arribem a les 14,30 hores.