expedicionaris: Nel, Quico, Naval i Joan

Hi ha cims emblemàtics i cims que són fites obligades per tot excursionista. Aquest és el cas de la Pica d’estats. Un clàssic de l’excursionisme català. Com no podia ser d’altra forma els massajoves ho varem intentar el 2004 i varem fer fallida (Joan i Naval). Segurament aquest fet ens va condicionar a ser recelosos en aquest nou intent, ja que ens aportava una certa inseguretat de si seriem capaços o no de pujar. Tot i així sabíem que faríem tots els possibles per pujar-hi i el resultat... doncs ja el teniu aquí, ja som dalt!... moltes emocions compartides entre els massajoves, des de la pujada per la tartera, la cresta, la baixada, però per damunt de tot... la sensació d’estar dalt junts havent aconseguit la fita, en munió, que només es dona on hi ha un grup cohesionat i pel damunt de tot, HUMÀ. Un grup d’amics, poder quelcom més que amics, poder quelcom més que un grup excursionista, poder quelcom més que... simplement, massa joves per morir, massa vells pel rock&roll...

Anem cap el refugi de Vallferrera on trucarem al RACC per l'assistència del vehicle. Quedem per demà a les 18 hores.

Un cop hem pogut trucar des del refugi (no cobertura mòbil) ens disposem a fer la primera "pujadeta", un bon escalfament...

Per fi hem acabat la "pujadeta" i ja som dalt les pales d'Areste.

Zona plana que ajuda a recuperar-se de la "pujadeta".

Temps de fer temps, mirant al Pla de Boet, al fons els cims de Gerri i Palomer i en primer terme la carena de Pica-Roja.

Ens decantem cap a l'obagueta d'Areste, a la nostra esquerra el serrat de Sotllo.

Agafem drecera pel camí assenyalat com perillós, aquest és l'únic lloc "perillós". Hi ha per agafar-se, dona seguretat.

Un cop hem sortit de l'obagueta d'Areste, entrem en el barranc del Sotllo, comencem a veure l'aigua.

El barranc dona molt de si, ja que hi ha llocs realment bucólics.

Tot i així la pujada, puja i puja...

Mentre anem pujant veiem la cara de la gent que va baixant, on ens hem fotut!....

Per fi hem arribat a l'estany de Sotllo, el primer referent de pujada, la Pica al fons... imatge impresionant.

Creuant un dels torrents que venen de la font de Sotllo i que van a l'estany de Sotllo.

Per fi arribem als estanys d'Estats, la Pica davant nostre majestuosa i desafiant, demà podrem pujar-hi?...

De moment hi acampem... demà serà un altre dia...a dormir s'ha dit, bé aixó és broma, a roncar i roncar i voltar i voltar, ai, ai, ai quina nit...

I ara toca pujar...són les 7,15 hores del dia 4 de setembre de 2006.

Tot i la mala nit estem amb forces per pujar, anem-hi doncs!...

Anem pujant per la tartera de la coma d'Estats...

i pujant, pujant...

La pujada sembla que no s'acabi, però...

...per fi arriba una mica de pla en la tartera.

Arribem per fi al port de Sotllo, aquí descansarem per fer la grimpada.

Anem per la cresta en direcció al Verdaguer... més curt però més complicat.

Alguns llocs realment complicats, aquí amb una parella de Palafolls que ens va acompanyar en tot el trajecte de la cresta.

El pendent en alguns llocs considerable. Tot i així va ser molt divertit fer-la.

Ja hem passat el pitjor de la cresta i estem ja molt propers al Verdaguer.

Però abans caldrà passar per la seva falda ben falcadets a les pedres que trobem.

Ja som dalt el primer, el Verdaguer, la Pica al fons...falta poc.

Impressionant la vista des de el Verdaguer mirant la Pica.

I després de l'1 ve el 2, doncs ja som dalt la Pica d'estats!!! més que contents...

El Joan descansant i gaudint del paisatge, al fons veiem el Montcalm.

Baixem cap el coll Riufred.

Estem ja a la cometa d'Estats, i ens dirigim de nou al port de Sotllo.

Després de la baixada torna la pujada... fins el port de Sotllo i ja estarà.

Ja hem recollit el campament i ens dirigim cap al cotxe. la grua ens vindrà a les 18,30 i sortirem en taxi de Sort a les 21,30, soparem a les 22,40 hores a Pons. Arribarem a casa a les 1,30 hores del dia 5 de setembre de 2006. Una excursió complerta, complerta...