expedicionaris: Quico, Nel, Naval i Joan

 

Hem sortit del coll de la Carrasqueta. Ens espera una pujadeta.

Les clarianes ens enssenyen un paissatge agreste i natural.

En la pujada al coll dels Pellers, ens trobem amb alguns llocs drets.

Ja som dalt el coll de Pellers i ens endinsem cap el GR-7, per la zona que ens ha de dur per una zona de barrancs.

Fem una aturada en un pla tot just al començament de la forta baixada.

estem en una zona alta on ens enssenya que el nostre camí a partir d'ara serà d'alló més tortuós i amb forts desnivells...uf!

Decidim fer una bona parada per veure el paissatge aquí mirant cap a Beseit.

L'aturada és la més llarga i ens treiem i posem roba segons la climatologia, passem de la calor a més calor en poca estona, segons la zona si és o no obaga.

Aquest punt el trobem el més bonic de tot el trajecte. Encara estem a Pellers.

Per fi baixem en direcció als barrancs.

Els boscos de pi roig ens acompanyen en tot el trajecte, en aquesta zona ens varem trobar un escurçó, compte!!... tot i que va sortir foragitat...

Estem fent un camí de puja i baixa i baixa i puja constant, trencador, però amb una bellesa que realment et fa tenir un camí més plener.

Els barrancs són realment impresionants.

Com podeu veure en aquesta imatge estem davant una bauma i amb les senyals del GR i el d'un camí local.

Vista al caro des de davant el barranc de Barretes, darrera la mola del Boix. Aquí en aquesta zona ens varem trobar amb una familia de trecalòs. Una vista d'allò més bucolica, és un plaer veure planejar aquests ocells.

Per fi sortim a una clariana on podem veure la pista de Fredes a Beseit.

Vista de les Mirandes al fons amb la pista a Fredes per la seva falda.

Hem sortit de la zona del Marturi, s'ha acabat la zona de desnivells, arribem a la cova del Vidre.

Anem a visitar la cova. del Vidre

Amb pas ferm seguim el camí.

Arribem a la pista de Fredes-Beseit, en aquesta zona ens varem trobar amb un ramat de caballs.

Seguim la pista fins Casetes Velles.

Ens hem parat a la font de la Llagostera per descansar i repostar d'aigua, per cert, bastant bona.

La pista transcorre amb una lleu pujada i amb una vista de les Mirandes que ens fa perdre la mirada del camí.

Passem per davant una mina de ferro abandonada. Queda poc tros per abandonar la pista i el GR i agafar un corriol assenyalat que ens durà fins la font dels avellaners.

El camí és de pujada (ja no ens recordavem de que era pujar), suposem estem en el coll de l'Embarronat, suposem?...ai,ai,ai! ja comencem!, tot i que el camí està assenyalat, hi han alguns llocs perdedors.

Una palissa, decidim descansar i dinar dalt el coll. al fons la mola del Boix.

Hem arribat a la cruïlla que teniem contemplada en la guia que teniem, però... no tot és el que sembla ser, no trobem la senyalització desitjada ja que en comptes de fonts dels avellaners ens indica la font de la Llagosta, que recordem haviem passat anteriorment..., ai,ai,ai.

La vista és impressionant mirant cap la pista de Fredes sota les Gúbies de Regatxol.

I senyores i senyors aquí us enssenyo l'inici de la cullera, en comptes de fer ruta circular, fem ruta de cullera, ja que el camí...endivineu on va a parar?... doncs si!...a la font de la Llagosta. Quin pal!!!!!...hem de tornar pel mateix camí que era d'alló més trencador, després del tros que duiem, va ser el postre. Tot i així una excursió aconssellable... per gent preparada.