expedicionaris: Naval i Quico amb l'ajuda del Joan

 
El Joan a passat la nit del lloro i està realment fotut. Tot i així ens acompanya al coll de Taglai i ens anirà a buscar al coll de Larrau, just a l'estació d'esqui nordic.
La vista des de dalt el coll és d'alló més. Aquest cop a més amb un ramat considerable d'ovelles.
Comencem a pujar l'Idorrokia, suau i gens ferregós.
Conforme anem pujant la vista és d'alló més. La vall de salazar amb tot el seu esplendor.
I així serà tot el camí, per la cresta i plener. El millor, la vista a banda i banda.
A la dreta hem vist fins ara la vall de Salazar, per fi podem divisar la selva d'Irati a l'esquerra, no té desperdici. Al fons de tot l'Ori.
Hem fet l'Abodi o alt d'Irati, fent camí per la cresta.
Aquest és le famós pas de las Alforjas. Hem creuat el GR-11.
El camí encara va per prats, la vista del camí fet és molt panoramica.
Ens acostem a l'Ori, una planta espectacular.
Ens trobem amb el segon ramat de vaques i caballs. Més tard ens varem assabentar que aquest bestiar era del marit de la propietaria de can Pistolo, la casa rural on estavem. L'últim ramader de la vall.
Comecem a trobar pista, que ja no deixarem fin l'estació d'esquí nordic.
En aquest racó ombrejat el Quico toca la campana per esmorzar.
La parada val la pena. Aprofitem per agafar plomes de bultós lleonats.
Els dos arbres en eterna fusió, on ens han recollit amb la seva ombra i al fons l'Ori.
Tornem a la pista que haviem deixat.
Comencem el descen i ens dirigim als boscos.
Ja som als primers arbres, va bé una mica d'ombra.
El camí ara ja és ample i molt adreçat als vehicles.
I després de 3 hores arribem al punt on està el Joan esperant-nos.
Anem fins el port de Larrau per veure l'Ori. La pujada no presneta cap complicació i decidim anar a dinar a Larrau i després pujar l'Ori. Un cop tornem al coll fem siesta dins el cotxe, per reposar forces, però decidim baixar, ja que el Joan no està massa fi. Està aguantant tot i més per fer-nos contents, pobre... Un amic...gràcies.
El Joan va al llit, igual que nosaltres i després ens anem a banyar a la zona d ebany d'Otsagabia, molt arreglada i ben pensada. Aprofitem sopar en aquest lloc, ben frescos.