expedicionaris: Naval, Carme, Manel, Elena, Pili, Juli, Rosa, Maria, Meritxell, Prontxo, Nel i Joan.

 

Arribem al pàrquing que ens deix just davant la pista que ens portarà a Urbia...
Arribem a la font de creumanet del camí actual i antic cap a Urbia, nosltres seguirem el nou, ja que és el marcat...
Espectacle visual on els hi hagi, per a mi dels millors boscos que he vist mai.
El camí està molt assenyalat i no té perdua, el pendent de moment no és del tot esfereidor...
Buf, aquest tram poder si, al fons podem veure tota una beteria de generador eolics.
S'acaba la pujada i ja arribem als plans d'Urbia.
El dia acompanyava enormement, no feia fred ni calor, encara que deien que per la tarde hi havia risc de tempesta.
I ja hem arribat al refugi d'Urbia, ells en diuen la fonda...
I el primer grup surt disparat, la carme, el Prontxo, el Manel, el Nel i el Naval. Darrera seu sortiran el Joan i la Meritxell i més enrera, no gaire la Pili i la juli... comença l'ascenssió a l'Aizkorri!...
Hem arribat a les txabolas (bordas) d'Arbelar.
Com podeu veure a partir d'Arbelar comença la pujada, en primer terme el Joan i la Meritxell i al fons la Pili i la Juli. El naval els ha esperat però li diuen que pugi, que no esperi...
I així ho fa, instantania del pas pedregós mirant a Urbia...
...i mirant cap amunt, dalt tenim la carme i en el primer terme al Prontxo.
Conforme pugem les vistes són d'alló més.
El Prontxo ha agafat el ritme i comencem a veure més a prop la carena.
Per fi podem veure els plans d'Oltza, increible! i curiosament en la tronada tindrien el seu paper.
Anem reseguint la caren i podem veure des d'aquí les dos valls alhora, la d'Oltza i Urbia. Les pedres relliscaven bastant, ja que hi havia fang. Començava a veure's algun núvol...
No perdem el ritmre i anem fent carena, sempre sens cap lloc de dificultat...
Davant nostre el pic més alt del país vasc (bé, fins ara ho creien. Ara saben que és l'Aitxuri, just al costat de l'Aizkorri).
El temps acompanya, ja que tenim bona visibil·litat...
Passos tècnics però sens cap dificultat.
ja estem fent l'últim tram de pujada.
I ens trobem amb el primer grup, enlairan la ma de satisfacció!...
I... just temps per fer la foto i baixar abaix corrents, pluja, pedra, boira...de tot .
Ens abriguem bé, el Joan ha deixat la parka a la Meritxell, ells amb maniga curta, buf!... patí de veritat, la temperatura ha baixat en picat i l'aigua és freda i la pedra no feia pessigolles...
Prontxo decideix canviar l'itinerari i anem a fer una volta més llarga en direcció als plans d'Oltza...
Va ser un encert, ja que el camí no patinava tant i tanmateix era del tot preciós...
I per fi ens retrobem amb la Rosa, la maria i l'Elena al refugi, és el moment d'entrar en calor.
I baixem cap el pàrquing, torna a ploure i fred, ganes d'arribar ja per canviar-nos i...

una bona dutxa a la casa rural d'Arregi... si voleu més informació

http://www.nekatur.net/catalogo.asp?idal=62#ficha