expedicionaris: Naval, Nel, Quico i els amics del centre excursionista de sant Boi.

Aquesta excursió el centre la va catalogar com a sortida cultural. La veritat que ha estat d'aquelles coses que feia temps no viviem i que te'n adones del que ens perdem moltes vegades. Caminar sens preses, sens temps, res d'angoixes, amb germanor, caminar fruint del paissatge i dels racons que molts cops no podem veure de tant que ens fixem en el camí. Massajoves repetirà sortida cultural amb el centre, segur, ha estat una experiència molt bona i en companyia de veritables amants de la muntanya. Essència autentica de l'humanitat de l'excursionisme, mai l'hem de perdre. Aplaudïm des de massajoves aquestes iniciatives, convidem a d'altres centres, que facin el mateix, val la pena.

En Lluis, president del Centre escursionista i guia de la sortida, ens fa un resum del que ens va dir en els diferents punts de la sortida. Que la cultura arribi a tothom.

Sortida de Senderisme Cultural Actiu a Castellcir organitzada pel Centre Excursionista Sant Boi. 18.11.07

Castellcir, un poble del Vallès Oriental que al segle XIX només tenia un carrer conegut com el carrer de l'Amargura i que avui és el carrer Major, és a l'altiplà del Moianès, una terra carregada d'història i amb paratges d'allò més bonics. Aquesta terra forma una àrea geogràfica natural o subcomarca, amb els seus pobles repartits en tres comarques, el Bages, Osona i el Vallès Oriental.
Tot resseguint la riera de Castellcir, la vall de la qual sempre havia estat l'eix del terme històric o tradicional i que segons documents del segle Xè estava sota la jurisdicció del monestir de Sant Benet de Bages, hem anat escoltant històries i llegendes i fruïnt dels seus paisatges.
És així com hem conegut la llegenda de Castellcir que parla de com Gilabert, un membre del llinatge bel·licós dels Castellcir, després d'haver estat excomunicat pel Sant Pare de Roma per la mort d'un canonge o capellà, de Vic, diuen, es va veure obligat a bastir una església des de la qual no es veiés el castell de Castellcir. Hem esmorzat a les ruïnes del Castell, conegut també com la Popa, per com està dalt d'un penyal. Ens hem imaginat una mica com hi devia viure el llinatge dels Castellcir, durant prop de quasi tres segles fins que a causa de la pesta negra es va extingir. En sortir del castell, hem anat amb compte per si de cas ens topàvem amb en Roma, el bandoler que al segle XIX vivia en una bauma de per allà a la vora, coneguda com la bauma d'en Roma. Hem visitat la Casanova del Castell, abandonada i ens hem deixat caure per la Sauva Negra, una fageda petita, esplèndida, en una obaga d'allò més acollidora i amb una font d'aigües sulfuroses que malauradament no raja.
Sortint de la Sauva Negra per un camí deliciós hem anat a parar al davant mateix del Pou Cavaller, conegut també, pel que sembla, com la Poua de la Torrassa. Ens hi hem aturat un momentet per escoltar de quina manera molts pagesos del Moianès, del segle XVII fins ben entrat el XX, feien el glaç tot aprofitant l'aigua de les rieres, entre elles la de Castellcir, per vendre'l a Barcelona i a les pastisseries de Moià i Castellterçol.
L'excursió ja arribava al seu final i encara ens esperava una petita sorpresa: aprofitant que rieres i torrents baixen secs, passar per la llera que recull l'aigüa dels Torrents de la Font dels Pardals i de la Font de la ColladaFont de la Collada, per gaudir, un cop més del silenci, del paisatge i una vegetació esponerosa. Hem acabat a Santa Coloma Saserra, per contemplar-hi l'ermita romànica del segle XI i el roure monumental del Giol.

 

Sortim de Castellcir, al costat de la biblioteca i del bar que varem esmorzar. Just a poc de la sortida, el Lluis, va donar petites explicacions generiques de la zona.

Feia molt de fred i sol, massa. Els contrallums molt forts. El camí en principi era corriol i molt rapidament varem agafar pista.

El Lluis apunt de donar referències de l'esglesia de sant Andreu, vista al fons.

Reseguim pista fins arribar a uns plans habitats per pagesos.

I com podeu veure ramaders, aquí tancaments pel bestiar i d'altres...

Comencem a veure un dels nostres destins, el castell de la Popa.

El Lluis al fons donant explicacion, mentre els fotografs fen fotos pel concurs de fotografia digital que el centre havia organitzat. Veritables lluites per trobar racons!...

En grup, deixem una de les poques clarianes en vall que trobariem.

Com a bon centre, el president insta a la joventut al manteniment de les fites.

Ja hem arribat al castell, camí obac i de bon fer.

En alguns llocs hi havia graons.

El lloc us l'aconssellem, s'ho val..

Molt sol i a esmorzar, ara ja no feia tant de fred (sortida de Castellcir a -3º).

Vista des de dalt el castell, mirant a Montserrat (esquerra) i Sta. Coloma Sasserra (dreta).

El Lluis, no parava... però tot interessant.

Deixem el castell i remprenem marxa i sorpresa!... imatge del castell damunt la roca, del tot imopnent. Estem una mica aquí, el Lluis torna a fer explicaicons (arreu en feia, és un llibre l'home!).

Un cop informats i fer fotos, moltes fotos, remprenem marxa.

Podem veure el castell de Popa i uns bells somriures, no dona gust?... perquè diguin que els que caminem anem a patir!... no saben el que es perden!

Imatges de postal per tot arreu i... més fotos.

Un dels paratges oberts, en estat d'abandonament, revestits amb l'encant de l'espontaneitat reixida.

Mas de la casa nova del castell, avui dia abandonat, i que va donar per fer molta foto, i alguns amb projeccions okupes.

Els alumnes aplicats i el presi...molt ben informat.

Sortint del mas abandonat ens adrecem a la sauva negra...petita fageda, però que és tot un espectacle.

No cal dir que la fullaraca va donar molt de si, molt... segur que més d'un i una va dormir aquella nit amb fullaraca.

L'únic boix grevol amb la fruita roja, una preciositat pels nostres ulls.

Tothom a sortit i estem fent les ultimes fotos de la font de la sauva negra.

La tardor és... colors i colors.

I ara toca les explicacions sels pous de glaç...

Sorpresa, deixem el camí i entrem en un torrent.

Simplement una troballa, racons i racons, per a tot arreu...

Xolls d'aigua completament glassats, amb fulles per fora i per dintre. Torrent obac i fred.

Vista de santa Coloma de Sasserra, un cop anant a buscar els cotxes.

FINS LA PROPERA COMPANYS!...