expedicionaris: Naval i Joan

Hi ha escursions que et deixen sensacions que dificlment deixes de recordar mai, d'aquestes em portem unes quantes i sens dubte, la del costabona ha estat una d'elles. Sol, calor, fred, boira, pluja, nuvols, de tot per un dia entranyable. excurssió que recomanem, ja que tot i ser llarga, uns 19 Q i un desnivell d'uns 900m, no entranya dificultats que ningú pugui fer. Nosaltres amb parades i paradetes varem trigar 6,30 hores.
plànol ampliat a 1500 px
El recorregut que voliem fer inicialment era el que havia fet www.senderisme.tk (web que us aconssellem), però varem fer uns petits canvis, com fer primer el roc de la mort de l'escolà i baixar per la coma del Tec, en comptes d'anar per la caren del tec. En tot cas qualsevol de les dues serà el mateix. Per ampliar plànol feu click al damunt.
Sortida amb bastant de fred i dia clar desde l'aparcament de vallter 2000. Pugem els plans de dalt.
Ens dirigim al clot de la portella, on trencarem a la dreta. Vista dels Gra de Fajol i Bastiments al fondo.
Estem acabant el primer tram, el més costeruts de tots, exceptuant la pujada al costabona.
Ja som dalt el camp magre petit, el sol feia suar i la pujada esbufegar.
Desde els camp magre petit, es pot veure una vista del circ d'ulldeter d'allò més. El dia acompanyaba.
Ens dirigim a la portella de Morens, al fondo el Coma Ermada, cim que ja hem fet anteriorment.
Hem deixat la portella i ens adrecem cap el camp magre, el camí marcat amb lloses.
Vista desde el camp magre en direcció als plans de Callau.
Ja podem veure el Roca Colom, ara el passarem per la falda i arribarem als plans de Callau...
...pe rfer un aparada tècnica, esmorzar!, la vista sens paraules, el Canigó al fondo.
Anem cap el roc de la mort de l'escolà, cal dir que estava ple d'isards. Durant tot el camí varem veure molts rammats nombrosos d'isards, poder és el cop que n'em vist més.
No té practicament desnivell, però val la pena, ja que la vista desde dalt és molt impactant.
El sol de moment apretava, encara que no feia calor. Dalt el cim.
Vista de Costabona a l'esquerrra i el Roca Colom a la dreta, encara que sembli que no pugui ser el Roca Colom és més alt que el Costabona. davant nostre la coma del Tec.
Vista a la dreta del Roca Colom, per on hem vingut, els plans de Callau.
Decidim baixar per la coma del Tec, en comptes de carenar pel serrat del mig, tal com ens deia l'excursió de senderisme i teka.
Omplint aigua del Tec, molt fresca i bona.
Emprenem de nou el camí, amb vistes al Roca Colom i...
...amb vistes al Costabona, el cel començava a tapar-se i fer fred...
Arribem al coll de Pal.
És superior a ell, ho ha de fer sempre, una pedreta més...
La pujada és tranquila i amb un pendent relativament suau.
Conforme anem pujant la boira ens va tapant més i més...
I arribem dalt ja ben tapats però encara no amb boira densa, malauradament no varem poder fer fotos panoramiques.
I la franceseta ens va fer la foto dalt el Costabona...
Baixem amb boires intermitents, anem al Roca Colom, hem creuat ja el coll de Pal.
Hem agafat el camí de la serra del mig i anem carenant el Tec.
Estem arribant dalt, aquest cop amb xirimiri, anem a pitjor...
Ja som dalt el Roca Colom, la foto ens la fans uns excursionistes de les illes que estaven fent el GR11. Venient de Coma de Vaca i anaven a Molló, en 6 dies arribaran al Cap de Creus. Que tinguin sort!...
Ultima foto, la del circ de Concrós, desde el Roca Colom, a partir d'aquí boira i més boira i xirimiri i al final pluja, per acabar xops... una excursió plena, plena. Es va acabar el fer fotos, una pena...