expedicionaris: Naval, Quico i Joan.

 
Arribem a Otsagabia (Ochagabia), el dijous dia 5 pel capvespre. cansats i el Joan un pel tocat.
Aquesta és la casa rural on varem dormir els dies que varem estar a Otsagi. Cal Pistolo. L'endemà varem tenir d'anar al metge del poble, el Joan tenia febra. Diagnostic: un virus i no pot caminar gaire, recepten paracetamol.
Finalment el Joan decideix mullar-se i diu que ve amb a latravessa, anant al seu ritme... com hi ha temps cap problem!... Hem arribat a les casas de Irati. on també hi ha el santuari de Nuetsra Sra. de las Nieves.
El guarda d'Irati ens informa del recorregut, ens el marca amb un mínim de 4,30 hores.
La sortida és pel SL-63, però nosaltres agafem l'alternativa Herri Bidea.
Aquesta alternativa és del tot frondosa, ja que passa per dins el bosc i deix la pista que condueix al bosc de Zabaleta. No hi ha pendents remarcables.
Alternem clarianes amb llocs molt ombrivols.
De tant en quant creuem torrents amb molt poca aigua, la majoria són secs.
El camí es va endinsant ara ja si pel mig del bosc, els contrastos de llum molt interessants.
El camí està molt senyalitzat i acondicionat pels senderistes.
Arribem a la casa forestal, actualment abandonada, però tancada.
Al costat de la casa forestal hi ha un refugi no guardat on aprofitem per esmorzar. Hi ha gana i sed.
Marxem del refugi ara ja pel SL-53, sender que voreja l'embassament d'Irabia.
Només sortir de la casaforestal, hi ha un pla on podem baixar per veure l'embassament. Els blaus del tot extraordinaris, una meravella de contrastos amb la llum i efectes del vent.
El SL-53 és tot pista, i com hem dit va vorejan l'embassamnet.
Hem creuat el puente de la Cuestión i anem cap el refugi que hi ha camí del GR-11.
Arribem al refugi on aprofitarem per dinar. L'estat del refugi per ser no guardat és del tot cuidat. Varem trobar un guarda d'Aezkoa, que estava netejant-lo. Tot un detall el cuidado que hi tenen.
El camí de davant nostre ja és França.
Després de dinar i descansar amb el silenci del vent, decidim remprendre la marxa. Continuem pel SL-53 però per l'altra banda, la de tornada...
Divisem al fons la presa de l'embassamnet d'Irabia, el Quico en aquest punt va aprofitar remullar-se. El Joan ja feia estona que s'estava superant a ell mateix, a base d eparacetamol. El calor no ajudava.
Hem arribat a la presa, ja queda menys, el calor es nota.
Un cop creuada la presa el camí agafa uns altres contarstos, amb bosc molt més frondós i sobretot amb més verd. Pedres enmolsades que contrasten d¡alló més amb les fajedes.
Els torrents secs, secs... una pena però per una altra banda ajuden el cmainar.
Passarel·la que creua l'embassament. Ara ja anem pel SL-63
El camí resegueix per corriols i per pista, concretament en l'unió amb el GR-11.
Bé, arribem al capvespre a Otsagabia i el Joan, amb bon criteri es posa al llit, la nit que passarà serà de bufa, 39º de febra. L'endemà decideix que no farà caminada. Però com molt bon company, ens acompanyarà al coll de Taglai. Al fons podem veure la serra d'Abodi.