expedicionaris: Naval, Carme, Manel, Felip i Joan.

 
Sortida del pàrquing de vallter 2000, al·lucineu!... hi havia gent esquiant, encara que en un bocí de neu en la pista més propera...el que fa el mono!...
Anem seguint el torrent de la Portella, fa molt de vent i esperem que dalt bufarà de valent. Pel camí ja trobem neu.
Hem passat la font de la Perdiu i hem deixat enrera el torrent de la Portella, Ara anem en direcció al torrent del Coma Ermada.
El vent comença a fer-se bastant empipador, deien ratxes de 60 a 70 Q/h, però en alguns moments les superva de ben segur. No feia massa fred, sort n'hi havia.
Ja som tots dalt els plans de Coma Ermada i un grup d'excursionistes arriba reculant pel mal temps, ens aconssellan no anar ja que està ple de bassals i el fort vent alça la neu.
Els bassals com podeu veure estaven per a tot arreu, motiu del desglaç, però res de molestar, tots anavem ben equipats. Si era cert que el fort vent alçava la neu, però no molestava això, sinó la sorra!, buf! picava a la cara i no fent mal, era prou empipador.
Comencem doncs la marxa a fer el primer cim, el vent comença a ser preocupant, ja que hi ha moments en que se'ns en porta!....
I ja som en el primer, el Coma Ermada. Al fons per la dreta, Pic de la Dona, el Bastiments i el Gra de Fajol, com a més rellevants.
Fem parada i fonda en el Coma Ermada. Busquem el ras i prenem forces... mentre al fons ja podem veure el Roca Colom i en primer terme el Puig de la Llosa, encara que el cim no es veu en la foto.
El vent no afluixa, però ja som dalt el Puig de la Llosa.
Trobem congetsa de neu que la passem amb tota tranquilitat, res de gel ni perill.
Ja tenim davant nostre el Roca Colom.
Arribem a Roques Blanques, decidim continuar i probar pujar. En principi no teniem clar el poder-ho fer.
A dalt hi falta gent!...
Com podeu veure hi ha un pas sens neu que facilita molt la pujada. Molt vent, molt, no ha afluixat, el Joan i el Felip són embestits per una forta rafaga i decideixen assenyadament baixar. La Carme en aquesta imatge està a punt de passar un petit tros de neu, amb moltes dificultats pel fort vent.
I per fi dalt el Roc Colom, darrera tenim el Costabona...
Bé, tot allò que acaba bé, pot acabar millor, no?, doncs aquí ens teniu amb un bon apat ..
...i després com no en varem tenir prou, de compres per Camprodon.