expedicionaris: Naval, Carme, Manel, Prontxo, Nel i Joan.

 
Sortida del pa`rquing de Larraitz, ja habilitat per visitar el parc natural d'Aralar. darrera nostre les massajoves iniciant la travessa a l'Auza gaztelu. Un 10 per a elles!...
El dia com podeu veure amb força boira. Anem per una pista ampla, la mateixa que conduirà les massajoves al Gaztelu.
Desviament de la pista, mentre les massajoves la seguiran fent nosaltres ens desviem al Txindoki. Sempre pujada, ja ho veureu, cap moment de respir, sempre pujant...
Primera font, situada en Oria Iturri, l'aigua bonissima i fresca...
Comença a poder-se veure alguna cosa encara que no massa, En aquest punt hi ha l'adrecera per pujar directament al coll de l'Egurral. Nosaltres anirem pel camí classic.
Torna la boira, no ens desenpelleguem d'ella.
Com podeu veure ara si... ja tenim una clariana i podem veure el camí, del tot espectacular, llastima que no podem veure la part de la vall (nostra dreta) ja que deu ser espectacular.
Aquests vascos son l'ostia heu vist l'adrecera per on va, increíble... de moment no hem pogut veure la punta.
Ja som dalt la primera carena, direcció Zirigarate.
Hem arribart a les bordas o txabolas, el Txindoki no es deix veure del tot, però es vislumbra el fort pendent. Buf!, ens tocarà esbufegar de valent...
Hem arribat al coll d'Egurral, ara comença la feina!...
Ep, que fan aquesta aquí?...
Sorpresa!, ens trobem amb els companys del Nel del centre excurssionista de Sant Boi, una alegria, ja que ens coneixements tots. Bona gent, han fet nit en l'àrea de larraitz i els hi havia plogut tota la nit, això si son excurssionistes de veritat!..
Mentre el nel xerra, nosaltres anem tirant.
Tornem a enxampar boira a dalt, la Carme i el Manel, ja son practicament dalt.
Una parella feliç dalt el Txindoki!... Mua!
I van arribant la resta, el prontxo ja és dalt i ara arriben el Joan i el Nel, retrassat per xerraire...
fent-la petar dalt el Txindoki, entranyable la sensació de ser dalt...
Baixem amb boira com podeu veure, però res de perdedor.
De sobte s'alça la boira i comencem a poder gaudir de vista... i quina vista!, tot preciós.
Mentre el Manel busca fossils, la Carme responent trucades.
Ja passem les bordes, ara sens esbufegar, baixem...
I el que deiem, tenim la sort de veure la vall i la punta de l'Auza Gaztelu, sorpressos, de veure que no és tant fàcil com l'havien previst, pobres, quina part final les espera a les massajoves!...
La vista és del tot d'alta muntanya i estem a 860 m, increíble!...
Esperant al Manel, que busca fossils (ha trobat una petxina perfecta), aprofitem per fer fotos...
I arribant al pàrquing de Larraitz, però com podeu veure amb la Juli. Ha baixat amb més rapidessa per contactar amb nosaltres abans, tot un detall... Allà ens trobem de nou amb els de Sant Boi i amb un tiberi de nassos a l'àrea de picnic.