expedicionaris: Joan, Nel i Naval.

 

Estem a les Bulloses, son les 8,25 quan sortim en direcció al Carlit, ja serà el nostre 3r intent, el primer per pluja, el segon per manca de crampons i ara...

Hi ha boirina, la visibilitat tot i no ser preocupant, molesta ja que no deix veure el paissatge en la seva totalitat, una veritable pena, ja que la ruta s'ho val.

El primer tram del camí és per bosc, amb pujada suau, de les que no fa esbufegar, el camí com podeu veure marcat amb fites enormes i senyals de color groc. Cal tenir en compte però que els senyals grocs son per fer la ruta dels llacs, no per anar al Carlit.

Racons i més racons i boirina i més boirina...ja hem passat el llac Viver.

Arribem a la cruïlla dels llacs Sec i Comassa.

Agafem el camí senyalitzat pel llac Sec.

Cada cop més boira, és una pena que no podem veure la serra del Carlit, ja que la vista és d'alló més.

Per fi!...s'ha esbait la boira i ja podem veure davant nostre la serra del Carlit...impresionant i emocionant.

Ja no hi ha boira i la vista és d'alló més, per fir podem gaudir de la bellesa del paissatge en la seva totalitat. El camí comença a pujar una mica però encara res de dur, aquí el trajecte mirant al Carlit, però la bellesa no només està davant nostre....

...mireu darrera.

Hem arribat al llac Sobirà, aprofitarem per esmorzar i recuperar forces, que ens faran falta de debó. Aquest punt serveix per fer una travessa circular pels llacs que pot estar d'alló més. Aquesta ens queda pendent.

Remprenem la marxa amb calma i gaudint de la panoràmica.

Pel peu del Tossal Colomer, pugem ara ja no senyalat amb senyals grocs, sinó vermells. feu més cas de les fites, n'hi ha per arreu. Ara si comencem a esbufegar.

Reposant i gaudint de la vista, bé si ens deixen!...

Pujant i pujant...

I aquí en la bassa del coll Colomer, el Naval, decideix no pujar ja que té sensacions diferents a les normals, tot i no estar malament del tot, hi ha quelcom que no rutlla. Els antibiotics, la manca de son, o fins i tot mal d'alçada...qui sap... en tot cas el Nel i el Joan l'animen a continuar fins dalt el coll i així ho fem, però dalt el coll, el Naval s'hi queda i ells continuen...

Fins dalt el cim!... el camí dur, molt dur.

Vista des de dalt el cim, no té desperdici.

I el Naval?...mentre des de dalt el miraven ell s'estava fixant en una fura alpina petita, segurament una cria, que jugava per damunt la seva motxil·la, sens tenir por de res, tota blanca ella amb una espurna fosca a la punta de la cua. Una de les experiències més belles de la seva vida en muntanya, ja que el show va durar molt d'estona, uns deu a dotze minuts aproximadament.

I els que eren dalt baixen fins al coll de Colomer on estava el Naval, el descens també els hi resultat feixuc.

Baixem la baixada del Tossal de Colomer i arribem als plans del llac de Sobirà.

Aprofitant com sempre per mantenir les fites visibles. la vista ha millorat molt des de l'anada ja que no tenim boira, és un altre camí i com es pot veure d'una bellesa alpina màxima.

I estem en el refugi de la Comassa, el visitem i ens trobem amb molta brossa pel voltant, el Joan emprenyat, decideix recollir-la i emportar-se-la...som massajovespermorir i sempre serem uns boyscouts!...hi ha coses que no canviaran mai... tant pel qui porqueixa la muntanya, com pels qui ens agrada veure-la en estat pur. Varem traginar la brossa fins a les Bulloses on la varem tirar al contenidor... ja ho veieu, fins i tot netegem a cals Gavatxos!