expedicionaris: Joan, Naval, i Quico.

Excursió no prevista i que va resultar d’allò més. Varem quedar per dinar a Collsuspina, a la casa dels pares del Quico i aquest ens havia apuntat a una passejada popular nocturna que feien al poble. Suar sens fer gaire calor. Temperatura molt bona..

Fent la migdiada al jardí després d’un bon àpat. Descansar i xerrar distesament.

Sortida del carrer major, passen del centenar de participants.

Trenquem a ma esquerra ràpidament i ja veiem els primers camps.

A partir de la mateixa sortida, la majoria del recorregut tindrà aquesta tònica... camps de palla.

El grup s’allargassa tot i anar per camí ample.

Arribem als 3 roures.

Fem parada per agrupar a tota la gent. Durant el trajecte, es feien aquestes parades per poder anar sempre tot el grup junt.

Anem a parar al primer Mas, es veuen pletes per tot el camí.

Estem just davant la plana de Vic, les antenes ens queden tot just a tocar. A punt de creuar la carretera.

Hem creuat la carretera i continuem amb els camps de palla.

La llum va baixant fent efectes paisatgístics molt ferms.

I comença la pujadeta, tot i que en cap moment el desnivell va fer esbufegar. estem als Buenos Aires.

Entrem al primer bosc, el Quico amb la seva tieta.

Sortim del bosc i nova parada per esperar a la gent. Les llums cada cop més baixes.

Tornem als camps de palla, ara els llums han agafat un color més rogenc.

Arribem a l’últim Mas, on neix el riu Congost, al fons ja podem veure l’ermita de sant Cugat, final de trajecte.

Els llums cada cop més rosats ataronjats. Foto de postal.

Fent l’últim tram pla i els llums mireu...

...quins colors

Arribem a l’ermita de sant Cugat. Hem acabat la passejada i ens donen un regal. El Quico i el Joan varen triar una samarreta i el Naval una rinyonera.

Des de l’ermita, amb el zoom, amplio els colors a la carena... colors molt vius.

Ens acomiadem del Quico. Ell es quedarà a sopar amb tota la resta de participants i el Joan i el Naval baixen pel camí, ja amb poca llum. El camí és tot asfaltat fins el poble.

I arribem al poble, ara ja fosc i negre, son les 10 de la nit.