expedicionaris: Joan, Naval i Nel.

 

Hem tornat al camí...plegats, en teníem ganes de veure'ns plegats com antuvi, amb la força del grup, amb la força de massajoves. El Joan ja ha tornat al camí, i amb ell tots plegats.

Aquesta excursió va sortir mirant el web de parcs naturals, de totes elles era la més llarga i la que realment oferia més posibilitats... doncs ens varem posar les piles. Compte!...el recorregut està pendent de senyalització i és molt perdedor, molt, però l'aventura és l'aventura... si consulteu el web de parcs naturals surt l'excursió a itineraris amb el nom de Dolmen de ca l'Arenes.

 
Sortida a les 9 i escaix de can Bosc, un mas que data d'abans de 1565.
Seguim pels camps de davant de can Bosc, deient senyalitzats...ja,ja... sinó és pels de can Bosc, encaria donaríem voltes pel camí...
El camí és ombrívol i molt boscos... ens passem el pou de glaç per manca de senyalització i seguim el camí sens saber on anem...
Al poc de començat arribem a la font d eferro, el lloc és tan acollidor que decidim esmorzar.
remprenem la marxa tornant als camps i...
...sorpresa!...mireu quin boletàs ens hem trobat, enorme!...
Després de donar voltes i més voltes pels camps i veient que no anavem per on teniem d'anar, tornem a desfer el camí... total, trobem un corriol de GR antic que prenem i arribem a can Miloca i d'allà anem en direcció al dolmen de ca l'Arenes. Res senyalitzat...
I sorpresa!... no parem de sorpreses, amb tant de dubte decidim no continuar pel camí que duiem i tornem enrera, en direcció a ca l'Arenes.
I arribem a ca l'Arenes, suposant trobar el dolmen, ja,ja,ja... ilusos, camina pel bosc, puja dreceres, res...
Davant el dubte i la palisa de caminar per caminar anem a ca l'Arenes, on dos guardes del parc ens diuen on està i que pel camí que haviem deixat ja anavem bé, però que ens aconssellaven agafar-ne un altra.
I ja hi som!... el dolmen de ca l'Arenes, un dels més ben conservats de Catalunya.
Per fi podem fer la foto plegats, estava ple de gent... una colla d'amics amb els fills.
Retornem al camí ara ja costerut.
Arribem a les roques de Mataró antiga cantera.
pedra granitica de la millor qualitat... pobres picapedrers, havien de suar de valent...
Per fi el santuari del Corredor on aprofitem per fer una cerveseta.
Entrem al santuari i al lloc d'informació del parc.
El Joan jugant amb els gossos... desitg...
Remprenem de nou la marxa en direcció contraria... ens donem compte i marxa enrera.
Anavem pel Gr-92 en direcció contraria.
Tot l'itinerari ha estat frondòs, sempre anant per bosc... molta xafogor, se sentia molt la humitat ambiental.
I per fi acabem!... arribem a les 13,40 a can Bosc, on agafarem el tiberi que duiem per dinar i ens entornem anar a la font de ferro, a menjar tranquils i sols, sense les aglomeracions de l'àrea d'esplai del Corredor... un encert!