expedicionaris: Joan, Naval, i Nel.

De nou volíem anar al Finestrelles, hi acabem als Empedrats... canvis sobtats, que en aquest cas van resultar del tot bons. Feia calor, molta calor i de la humida, suar i suar a dojo. La ruta al ser per bosc era ombrívola, sort... i l'aigua del trrent, freda, freda. La ruta és aconsellable per aquelles persones que estan abessades a caminar...sempre però ens podem quedar fins mig camí... El desnivell fins el refugi sant Jordi és d'uns 700 m i fins el coll de Pendís d'un 900 m.... perquè ús aneu mentalitzant... en tot cas la pujada no és de les que has de caminar de puntetes ni et treu l'alé.

Aparcament de cotxes, justa abans d'arribar a cal Cerdanyola.

Hem passat can Cerdanyola i la font nostra, creuem el riu i girem a ma dreta cap el coll de Pendís, està tot molt ben indicat.

Just a l'entrda del camí ens trobem amb aquests cases en ruines que les estan arranjant.

Entrem ja en situació, camí ombrivol i en alguns casos moll amb el riu al costat.

En aquest punt creuem el riu per un petit pont.

De tan en quant el bosc s'obra i ens deix veure les parets.

Pedres i més pedres i sempre per damunt l'aigua.

Ens trobem amb un altre grup, ens varen perdre...sinó adeu al reportatge fotogrgàfic.

El congost realment quan queda obert és d'alló més.

El camí a part de ser frondós és bastant tècnic, hi ha passos que cal anar amb compte, sobretot baixant.

I que mira el Nel?...

Doncs aquí ho podeu veure!...

De sobte sortim del bosc i entrem en espai més obert.

Esmorzem a l'ombra i estan rebentats, la pujada i el calor han fet estralls.

Arribem al refugi sant Jordi, després de fer l'últim tram de pujada.

I un cop al refugi decidim allargar l'itinerari fins el coll de Pendís, està a tocar, uns 25 minuts més. En tot cas el calor era molt fort.

Mentre pujavem miravem les vistes cap a Bagà.

I per fi arribem dalt el coll, tot brut, seguramnet pel motiu de les obres del refugi.

Gaudiu de la bellesa de la Cerdanya des del coll de Pendís. La tornada la varem fer pel mateix lloc, això si, molt més rapid, calia anar a dinar, però suant molt i molt.