expedicionaris: Joan, Naval, i Roger.

Agafant una excursió curta per fer una matinal i poder anar a casa a dinar. Teníem previst anar al Finestrelles, però el risc de tempesta ens va fer desdir. Com podeu veure és la primera excursió amb els massajoves del Roger, el fill mitjà del Naval. Fort de valent... uf, a les pujadetes com anava!...18 anys...


Arribem a Osor a les 8,40, aparquem a l'ombra del camí de la font de Borrell, costat ajuntament.

Hem seguit la carretera (carrer major) i el primer trencall (senyalitzat marques GR i PR) ens condueix a aquesta meravellosa vista del poble, al fons el carrer de França.

Anem pel poble seguint els senyals.

I per fi ens endinsem per camins...ombrivols!... concretament el camí de can Plana.

Creuem el pont del Pontarró, en el que quedem intrigats pel soroll metàlic que feia abaix l'aigua.

I comença la pujada, i ha notar-se el calor de valent, al fons podem veure el santuari. Pujada llarga i constant... amb un pendent important. Pugem pel costat dels camps de Corbera.

Arribem a l'ermita de la Mare de Dèu del Part.

Aprofitant les ombres per refrigerar-nos, calor de valent!...

Arribem al coll de Nafré. Seguim la carretera en direcció al santuari de la Mare de dèu del Coll, però a pocs metres girem per un trencall del GR i PR a ma esquerra. Compte de no equivocar-se amb el GR83 que ens porta a Susqueda, i que va per darrera la carretera del santuari.

El camí és frondós fins que ens trobem camí amb panoramiques, concretament les de la vall d'Osor. A partir d'aquí problemes, estaven desforestant una zona i havien borrat els senyals i el camí de pujada al santuari.

Pujant per margeres a través, amb esgerrinxades per tot arreu arribem al camí i seguim fins arribar al santuari.

El santuari és d'una bellesa molt especial i està acompanyat d'un hostal, que val la pena estar-s'hi, de debó. Per tot, pel servei, per la gent i...

...per les vistes, al fons el pantà de Susqueda, amb les cingleres del Collsacabra.

Esmorzem a l'Hostal del Coll i baixem seguint els senyal del GR hi veure si podem trobar el camí perdut abans.

Arribem a la casa nova del Coll i de moment tot bé. De sobte el camí ens porta directament a la carretera.

I no en sortim, seguim la carretera fins el coll de Nafré, no trobem cap trencall per enlloc.

La baixada és més ràpida però el calor és més fort.

Ens trobem amb una prunera silvestre en els camps de Corbera, envoltada de camps de naps. Tenia els fruits molt petits, aclibellats i molt dolços...energia per continuar.

I arribem de nou al poble, pensant en la font de can Borrell... quina remullada!.