expedicionaris: Joan, Naval, i Quico.

Arribem al pàrquing de Beuda (Alta Garrotxa). Ens calcem i sortim a les 9 hores.

Creuem el poble i ens adrecem a l'ermita de sant Feliu, d'allà ens indica el camí amb el nom ruta 2. Anem primer per una carretera i després per pista, que passa per bosc d'alzines.

Ja podem veure davant nostre el castellot. Finalment a la tornada hi pujarem dalt.

I sortim del camí per endinsar-nos cap als corriols, del tot assenyalat.

Pujada i pujada, no parem de pujar (desnivell proper 800 m ens espera), estem pujant les Envestides.

Hem arribat a un lloc de vista, concretament al Salve Regina.

Arribem a la carretera i ens dirigim a la font de Rocapastora. Per fi podem veure la mare de Déu del Mont al fons.

Ja hem arribat a la font, aprofitarem per esmorzar i beure aigua fresca.

Hem arribat a l'abadia de sant Llorenç de Sous, actualment en reconstrucció.

En aquesta esglesia el nostre amic Quico va dir les seves paraules més subliminals del dia...

Són les 11, 10 i hem arribat dalt, contemplant la vista.

Ens adrecem a la hospederia.

La vista tot i no ser del tot clara, estavaforça bé, el canigó al fons, majestuós.

Hem arribat a l'ermita i estaven de festa. Recitaven versos de mossén Cinto, ja que era el dia que inauguraven una estatua de bronce, de 2.000 Q. Podeu veure el gegants de Lladó arrepenjats a la pared, protagistes de la festa.

Després de la música dels poemes del Verdaguer, el Joan surt a que li toqui l'aire.

I aquí tenim l'estatua, imapactant i en el lloc adequat, el Joan al fons mirant el canigó. verdaguer va escriure de d'aquí la seva obra Canigó.

Un excursionista ens diu el camí per baixar pel castellot (ruta no contemplada en cap plànol) i la veritat que està ben marcada amb fites. La via està bastant fresssada i surt de la font de l'abadia de sant Llorenç de Sous, el corriol com podeu veure té molt pendent de baixada, teniem d'anar en compte.

I ja veiem el castellot al fons.

No en queda massa cosa però valia pena arribar-nos-hi.

Aprofitem per dinar en el castellot, ja que la vista d'allà al poble de Beuda, era simplement bestial.

I abans de marxar, doncs pugem a la talaia del castellot.

La baixada del castellot és molt dreta, ja ho podeu veure en la imatge, però val la pena fer-la.