expedicionaris: Naval i Joan

Deistjos i desproposits... Aquest podria ser un títol per una diada de molts desitjos i que va acabar essent tot un conjunt de desproposits. L'excursió era arribar als plans de Busa i si teniem temps fer el Cogul. Però bé les coses no surtem com volem i en aquesta excursió s'ha demostrat. Varem agafar referencies incompletes (el camí era per un 4X4, no per un turisme)i ho varem pagar car, ja que ens van deixar a 7 Qm de destí, que era Sant Lleir. Aquest fet ens va escursar el temps ja que teniem de fer 14 Qm extres, ja que recordem a les 17,30 aproximadament comença a minvar la llum. Tanmateix per trobar la pista ens va costar molt, ja que no estavem ben situats en les dades recollides. Total, sortiem del lloc de destí (carretera Berga-Solsona) a les 10 passades...el dia prometia a ser prudents...

 

Després d'anar voltant i voltant, arribem al Molí d'en Bancells, amb el cotxe hem creuat el pont completament gelat, però al poc temps decidim retornar, ja que el camí és imposible. La bona via és per Navés (cal però aclarir que no l'hem feta), tan sols especificar que quan varem arribar a Sant Lleïr era asfaltat.

Tot i això el camí és d'allò més, pista ombrivola i obaga, estem a 0º. Camí de Sant Pere de Graudescales.

I no tan sols fred, sinó que ens trovem que el camí és una pista de gel.

El camí transcorre pel GR-1, val la pena fer-l'ho, tot i així cal anar amb molt de compte amb el gel, molt i molt, havia zones on es feia molt dificil caminar.

Arribem per fi a veure el fondo on hi ha l'ermita de Sant Pere de Graudescales.

Arribem a un pla (Plana-Salita) on tenim davant nostre la roca Fumada (Les Canals) i creuarem la rasa de Comadescales.

Per primer cop podem veure les primeres cases habitades, la de can Riuet en primer terme i el Pujol al fons.

I per fi arribem a la vall d'Ora, concretament a Sant Lleïr.

Aquest és el punt on teniem d'haver arribat amb el cotxe des de Navés, amb el monument de Guifré el Pilós a la dreta i el pàrquing a l'esquerra, el camí pel mig.
Només entrar en el camí ens trovem amb l'ecomuseu de la Vall d'Ora, i tot passar el pont...

Una antiga asserradora en molt bon estat de conservació. Aprofitem el lloc per esmorzar.

Arribem al Pujol després de repondre forces, la vista de les cingleres és impresionant, hem d'arribar a la punta esquerra d'aquesta serra.

Arribem en primer terme a can Solà i can Riuet, al fons el Pujol.

Des de can Solà agafem el camí de pujada cap a can Orriols.

El camí va pujant i pujant en llazades, i és preciós.

Vista de la Vall d'Ora des del camí a can Orriols.

I arribem a can Orriols on demanem informació sobre la ruta de tornada i ens diuen que el camí pot ser perdedor. El temps comença a ser un problema ja que si fem el mateix temps per la tornada, podem tornar bastant fosc o fosc i negre.

Decidim continuar fins on decidim i aquí per les baumes que ens han de conduir a les ecales per pujar ja als plans de Busa. 10 a 15 minuts per arribar-hi.

...I decidim amb aquesta vista tan espectacular de can Orriols tornar enrera ja que no volem correr riscos innecessaris. Recordem que el camí era molt gelat i de molta dificultat per caminar. Millor fer-lo amb llum que fosc.

Doncs la baixada és més rapida que la pujada tot i que ens acaba de cansar del tot. Per fi l'acabem, ja estem a can Riuet, aquesta serà la nostra última mirada a la Vall d'Ora.

Des de can Riuet agafem un altra camí, paral·lel al riu d'Aigua d'Ora, que ens durà a Sant Pere de Graudescales.

I en la rasa de Comadescales, a la lleva del riu Aigua d'Ora, aprofitem per dinar.

Remprenem la marxa fins arribar al santuari de Sant Pere de Graudescales.

L'ermita conservada en molt bon estat i oberta al públic. Cal ser respectuós per conservar el nostre patrimoni, val la pena, ja que ermites com aquestes (segle X) són d'una valua molt gran.

I ja ens queda fer l'última pujada, podem veure l'ermita de Sant Pere de Graudescales al fondo.

Resseguim el camí de retorn amb el Port de Comte de telò de fons.
I per fi arribem al molí d'en Bancells encara amb llum (a la poca estona es va fer fosc), la varem encertar al tornar enrera, ja que la tornada va ser més dificil que l'anada, ja que el terra era molt més relliscós.