 |
| expedicionaris: Joan, Naval i en Bruce. Primer dia d’en Bruce, el gos del Joan, un Golden Labrador, bon jan i només 7 mesos...
|
 |
Arribada al pàrquing de can Serra o de la fageda d’en Jordà. Anirem al lloc d’informació per demanar un mapa de la zona i informació diversa. |
 |
Entrada a la fageda...llums i més llums ens esperen. |
 |
No hi ha paraules per expressar el que sentim, dins la foscor més ombrívola enganyada pels fils enlluernadors de la llum que s’escolava entre els arbres. |
 |
El Bruce comença afer amics. |
 |
El camí és assenyalat i va per llocs on poca cosa podem dir i molt sentir. |
 |
Hi ha camins d’una bellesa tal (gràcies en certa part a les llums) que és quan et dones compte de quan la naturalesa fa poesia. Joan Maragall va escriure el que va escriure, gràcies a les emocions que va rebre tan fortes d’aquest paratge... |
 |
Ja estem sortint poc a poc de la part més frondosa de la fageda. |
 |
Estem en l’últim tram de la fageda, aviat arribarem a la pista que ens durà a la fabrica de iogurts la fageda. |
 |
Hem voltejat la fàbrica i anem a la masia que veiem preciosa al fondo... |
 |
| ...Prat de la plaça. El camí ens durà a la primera pujada a fer, res de patiment, corriol emboscat amb algun tram tècnic i relliscós, però res de res. |
 |
I després de la pujada, el premi... Sant Miquel de Sacot. Aprofitarem per esmorzar. |
 |
Mireu la vista de Sant Miquel de Sacot mentre esmorzàvem... amb un sol i temperatura d’allò més. |
 |
No deixem la pista i ens trobem amb aquest petit monument adreçat a no sabem quin sant, poder sant Miquel?... torna a començar la pujada. |
 |
Pujada no tan forta com l’anterior i per camí ampla. Tot i així hi ha llocs, com aquesta petita vauma volcànica, que...buf!... |
 |
Pedres pel camí que son veritables escultures de la natura, pobre Rodin si veiés aquesta pedra, se l’en duria com està i diria mireu que he fet!... |
 |
No deixem de pujar, però canviem de camí, més estret i amb forma de túnel de fullaraca, llums i més llums... |
 |
I ja hem arribat al volcà de Santa Margarida...ple de gent!... |
 |
Hem begut una cerveseta i hem fet una petita becaina. Això és vida!... Ara toca anar-se’n. |
 |
El camí després de pujar el crater, fa baixada... |
 |
Arribem als primers masos de can Caselles, el Bruce aprofita per veure aigua dels xolls. |
 |
Ja hem creuat el pàrquing de Santa Margarida i anem en direcció al Croscat, davant nostre, el puig de Martinyà. Els colors dels conreus tenien un color especial. Com no havia de tenir aquesta comarca una de les escoles de pintura de més prestigi del país, amb aquests colors que viuen!. |
 |
Passem de llarg el camí que ens duria al Croscat, el Bruce comença a estar cansat. |
 |
Continuem camí obert voltant el Croscat i al fons les seves grederes. |
 |
Tot el camí trobem formacions com aquesta, d’unes textures i colors neutres foscos que conviden a mirar. |
 |
El camí de cop ens el fan desviar i ens fan entrar per un bosc, ja en teníem ganes!... de veure de nou els jocs de llums. |
 |
I tot lo bo s’acaba, hem arribat a l’inici de la sortida i final per avui... |