La pista es bifurca en dos, hem d'agafar el camí de l'esquerra, hem de seguir la lleva de la riera dels Ferrrers.

El camí és d'una bellesa que et reconforta, passar de la pista a un corriol d'aquestes caratceristiques, és el premi que sempre esperes trobar després de caminar d'una forma més monotona. Fins i tot la llum canvia.

El corriol és tan bucolic que decidim esmorzar en ell. Aprofitem una clariana del mateix amb petita solana inclosa, per sentar-nos i endrepar. Al fons una d'aquelles vistes panoramiques que sempre ens acompanyen en moments com aquests.

El corriol és va eixamplant i obrint, podem veure can Ferrer al fons.

I pensant que ens havíem errat de camí ens trobem amb la font dels Ferrers...ara segur anavem pel bon camí.

Busquem el trencall que ens ha de dur a les baumes, però de moment tenim dubtes.

Per fi trobem una bifurcació en la pista i agafem la de la dreta que ens porta en direcció als cingles de la Barretona. Creuem una riera i al primer revolt ens trobarem a ma esquerra unes fites que ens indiquen per on hem de pujar. No hi ha camí i hem de pujar del dret sempre en direcció amunt i dreta. És molt costerut en alguns trams.

Hi arribem a les primeres baumes, aquestes molt ben conservades i amagades.

L'indret és ensisador, tant que ja fem plans de venir a dormir-hi un dia.

Anem a buscar les altres baumes i ja les podem veure al fons, resseguint un caminet bastant fresat.

I per fi arribem a les baumes dels Ferrers "oficials", les del gran públic.

El seu estat de conservació és molt dolent, però la vista és simplement impresionant. Ens trobem en la bauma a un dels fills de can Barretó. Ens explica coses d'aquell indret i la veritat és que conversar amb gent integrada en aquell entorn, et transporta a coneixer una forma de cultura que creiem no s'hauria de perdre mai.

La panoramica des de aquest indret fa treure el sanglot i amb el dia tan clar que feia encara més.

Contiuem resseguint les baumes fins el final, on ens trobem el pas tancat amb fustes i ferros, per tal que el bestiar no hi passi. Mentre envadalits per la vista de santa Maria de Besora.

Continuem en direcció a la pista seguint senyals verd i blancs, però els deixem i trenquem pel dret fins trobar un pla fresat de roderes, que resseguim fins suposem empalmar amb la pista que havíem deixat. I així és, ens trobem amb aquest pla bucolic, en el que aprofitem per fer fots.

I la baixada és torna al final el més pesat.

Arribem a can Ferrer, però a la casa dels masovers...