expedicionaris: Naval, Nel Manel i Carme

Teniem de fer la clàssica Molins de Rei - Montserrat, però a última hora tan sols s'hi va apuntar el Joan, que la va acabar en menys de 12 hores essent segons va dir, més dura que la del 2005. El Nel en la darrera matinal, va fer un mal gesto en el genoll i tenia por a fer la Molins-Montserrat i per això va fer la proposta d'anar també a Montserrat, però sens tanta palissa, ja que podia tenir problemes amb el genoll. Al final tots contents. Els Pintanel, incombustibles i com sempre donant la talla, ens varen acompanyar en aquesta matinal.

 

Sortim del pàrquing de santa Cecilia, seguim a un grup pensant que anaven també per la ruta...

Tots convençuts anem en direcció al GR 172, quan realment teniem d'agafar la variant GR 172.4.

Ens adonem que no anem bé i comprovem que estavem mirant una altra excursió i no la que teniem de fer.

Tornem endarrera i arribem de nou a santa Cecilia.

Molts camins, molts, tants, que tornem a perdre pista, fins que per fi trobem els rètols identificactius.

Anem pel GR172.4 i ara ja si tenim el convenciment que anem bé, molta zona de bosc obac.

El camí, típic de Montserrat, vorejant estimballs, amb vistes espectaculars i com quasi sempre enboirades.

La figura del cavall Bernat al fons, camí plener i molt fresat, ja podem veure les antenes de sant Jeroni.

Camins molt humits, amb zones que relliscava molt.

I arribem a un clar on aprofitem per esmorzar, estem al serrat del vent.

I deixem el GR per pujar per la canal Plana, seguir senyals blancs.

Pendent fort i molt relliscós, sort dels arbres.

Ja som dalt i connectem amb el coll de la serra de Lluernes, ara seguim els senyals grocs.

Seguim el camí tenint davant nostre el camí típic que va a sant Jeroni, ple de gent.

Majestuós el cavall Bernat i la vista de que podem gaudir.

Anem crestejant i veiem la punta molt propera del cavall.

Hem aconsseguit veure ja l'ermita de sant Antoni, que és el final de la nostra excursió (a l'esquerra del cavall).

Em deixat el cavall Bernat a la nostra dreta i seguim cap endavant pujant i pujant...

...fins l'ermita de sant Antoni.

Vista des de l'ermita al cavall Bernat.

Al tornar en el coll de la serra de les Lluernes, on ara començarà una baixada important, ens trobem aquestes cabres, mai n'haviem vist a Montserrat, ha estat un privilegi, poder-les veure.

La tornada molt més rapida perquè ja sabem el camí i fa baixada, parant-nos per gaudir del paissatge.

Vista imponent de la paret dels Diables, ja de retorn a santa Cecilia.