expedicionaris: Naval, Nel, Quico i Joan

 

 

Arribada al coll de Bracons, amb un fred de -1º. Venint per la carretera de Sant Pere de Torelló a Olot, es vislumbraven clapes de neu, però que en cap moment ens pensavem seria el que ens varem trobar. Fins i tot ens varem deixar al cotxe les polaines paraneus, ja que pensavem no ens farien falta.

Seguint el camí típic per pujar el Puigsacalm.

Com es pot veure no havia gaire neu i el pas pel camí era sens cap problema.

Com sempre i recordant quan varem pujar el Puigsacalm, aquest camí no té desperdici, sigui quina sigui l'epoca de l'any que s'hi passi.

Comencem a trobar més neu, però al ser un camí tant transitat, l'accés pel mateix és del tot fluid.

La bellesa d'aquest bosc amb neu és d'allò més quan s'hi acompanyen els raigs de llum del matí.

Comencem a entrar en una zona més ombrívola, aquí la neu és molt gelada i començavem a patinar.

Per sort el camí és molt pla...

...I també brut pels arbres trencats, molts.
I per fi hem arribat a la collada de Sant Bartomeu, com podeu veure hem trencat a l'esquerra, anem en direcció al Puig de les Àligues.

I ja no hi ha camí, estem obrint el camí amb gruixos de neu considerables, de fins 40 cm.

No trobem senyals per enlloc, fent que el camí sigui complicat de trobar.

Hem arribat al coll de Gallina, on trobem l'única fita de tot el camí.

Ens imaginem per on va el camí, el temps de pas s'allarga ja que caminar per la neu és molt lent, ens enssorrem cada dos per tres.

Ja a qui se li entelaven les ulleres?...

Molts arbres trencats, molts i de totes les mides, varem de sortejar fins i tot el camí per poder trobar pas.

I a l'igual que la darrera sortida al Puigsacalm, varem esmorzar al mateix lloc. Aquí decidim si continuar el que voliem fer, una circular per serra de Curull (passant per Sant Bartomeu), o continuar enrera, ja que el camí no el coneixiem i amb tanta neu estava tot molt tapat.

Com el temps que haviem fet era molt lent, decidim tornar enrera ja que la cosa sens podria complicar molt per la neu, ja que a l'altra banda de la vall també n'hi havia (poder més fins i tot).

La tornada al tenir les petjades fetes ha estat més senzilla, tot i no deixar de ser cansada.

Per fi deixem la neu, encara que tots anem amb els peus xops.

I per fi arribem a Bracons...

...D'on gaudim d'aquesta vista impresionant!.