expedicionaris: Naval, Nel i Joan

Al fer la caminada popular de sta. Coloma de Cervelló i veure que els cirerers ja florien, vam decidir fer la ruta dels cirerers florits. Inici a Gavà, Sant Climent de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló passant, per Sant Ramon i Sant Antoni... simplement fer una matinal per anar a dinar a casa.

 

Hem arribat a Gavà amb tren (1 zona des de Barcelona, no us lieu) i sortim de l'estació enfilant rambla amunt fins al final, on arribarem a can Tries.

De can tries enfilem el camí de sant Climent, on podem veure una vista extraordinària del castell de l'Eramprunya al nostre fons.

Hem arribat al coll de can Bori, on enganxem el GR-92, anem en direcció Sant Climent. Els primers cirerers..

Camí molt transitat, seguim el GR que surt de la pista.

Una mica de natura en estat pur després d'anar tant d'estona per pista amb polssim.

El corriol dura poc i ja hem deixat el GR, passem per can Riera, arbrers trencats per arreu.

A la nostra dreta can Riera Nova i enfront can Tallada.

I ja tenim davant nostre un dels primers objectius, sant ramon, mentre admirem les oliveres plantades.

Creuem la zona industrial de Roquetes (St Climent) i seguim la BV-2003 a l'esquerra, aquí el Joan es troba amb un poni d'allò més carinyós i sorprés de trobar en un poligon industrial un poni.

Ens trobem amb un rètol que ens indica al camp de futbol, el seguim, creuem la riera i enfilem al dret muntanya amunt, gens senyalitzat, però amb camí molt fressat.

I ara si ve la pujada, cap a sant ramon pel dret, creuant el bosc.

Agafem aire mentre aprofitem per gaudir del paissatge, sant Climent i sant ramon al fons.

Ja flata menys, sant Ramon ja es veu molt proper, comença a fer calor.

I ja som dalt, on aprofitem per fer una visita a l'ermita, gaudir del paissatge i...esmorzar en l'àrea de picnic que hi ha sota l'ermita.

Baixem de sant Ramon en direcció a l'estret de roques, aquí creuant la carretera de sant Boi a sant Climent.

I sort del nostre Joan, estem en els seus dominis, ens porta pel bon camí... I ara si trobem cirerers ben florits, comença veritablement la ruta dels cirerers.

Seguim per la pista i divisem al fons el darrer objectiu, l'ermita de sant Antoni.

El camí com podeu veure florit de cirerers...

...i més cirerers.

..per això hem vingut, bellesa total.

I anem rapid ja que hem d'anar a dinar a casa, agafem el camí de can Cartró.

I tot just agafar el camí urbanitzat de Cesalpina (empalmem el GR-92), ens trobem amb un desgavell d'arbres tallats per les ultimes ventoleres.
I arribant al pla de les Bruixes, ens trobem amb aquesta devacle!...arbres caiguts a dojo...
I ja veiem sant Antoni, volem fer una proba, el Nel anirà per la drecera que varem marcar els massajoves amb pintura vermella i el Naval i el Joan la pista normal, per veure per on era més rapid...
El resultat...varem arribar igual!...però el Naval i Joan caminant molt rapid, el Nel fent una paradeta de rigor de mig minut, en tot cas és igual, ja som tots tres dalt i contents d'assolir els horaris per anar a dinar.