expedicionaris: Naval, Nel i Centre Excursionista Sant Boi

Aquesta er ala veritable excursió que programava el centre excursionista sant Boi i que realment caldria qualificar-la com excursió TOP. Cal fer-la encara que sigui anat fins el llac de Monastero. Jo l'aconssello fer-la tota, però cal estar preparat, son unes 7,30 hores de temps i un desnivell d'uns 900 m bruts.

 

Sortida del refugi Ernest Mallafré, son les 7.40 h.

El camí és...un espectacle!.

Passem per tot un seguit de petits prats, estem per la pletiu dels canals.

Estem pels Fangassals, estan proveïts de passarel·les per poder passar sens problemes i cuidar millor l'entorn, en aquesta zona no varem parar de fer fotos, zona plena d erododendres florits.

Estem arribant al prat de Monestero, de moment no hem pujat gaire i el camí és molt agradable de fer.

Bellesa i més bellesa...

Reflexes...no parem de fer fotos.

Hi hem arribat al llac de Monastero, 15 minuts abans del temps marcat, la vista és molt ferma a l'iguals que els reflexes en el llac i els colors de l'aigua...estetica wabisabi.

Vegetació tupida enmig del camí.

I ara si toca pujar, davant nostre el pic Peguera, damunt el coll farem un petit descans, estem arribant a la girada gran.

I ja podem veure el coll de Monastero i el pic de Monastero tapant el sol, encara quedaven zones de neu.

Pujada dura per culpa de la composició del camí...molt terròs, en el que rellisques molt, en part també pel fort pendent, Hem recordà al de Gra de Fajol.

I ja som dalt el coll de Monastero, vista davantera, els estanys de Peguera en primer terme...

I la darrera per la vall de Monastero que hem pujat, amb el Pic saboredo i Amitges al fons.

Pujada al cim, del grup tres ens hi quedem al coll "guardant motxiles" i fent fotos. El tema era pujar i tornar al mateix lloc.

Baixem del coll en direcció al refugi JM Blanc passant pels estanys del Paguera.

Arribem a la segona zona de llacs en primer terme, l'estany de la Llastra.

Fem un gir cap l'estany de la Coveta, el Monstero imonent davant nostre.

Baixem i baixem, el calor comença a fastigejar.
I per fi podem veur el refugi JM Blanc en mig de l'estany, imatge bestial i en la que ara toca baixar per una zona força dreta.
Arribem a la presa de l'estany Negre de Peguera...mireu el color de l'aigua...
I ja arribem al refugi on farem un refrigeri i petit descans, veritablement començavema estar cansats.
I el postre, 2,30 h de camí de baixada per una pistra ampla d efàcil caminar anant rapids, sens parar i on hi ha només una pujada...trencadora de ritme, però res dificil de fer i on el camí ha d'anar en direcció al pàrquing no a Sort... pesat el final, molt pesat, tot i ser el més fàcil del camí, al final es fa llarg i com corres, les cames sent ressenten dels esforços anteriors. Una excursió TOP on cal estar preparat. Res a veure a la del dia anterior...com és lògic. Val la pena fer-la.