 |
| expedicionaris: Naval, Joan i Bruce Sortida al Montgròs (Olesa de Bonesvalls), un pel liada en el mapa, però que és del tot aconssellable. Per veure millor la ressenya de l'excursió mireu el mapa, fent click.
|
 |
Arribem a Olesa de Bonesvalls amb un dia amb bastant de vent fred. |
 |
Resseguim el GR-5, el Montgròs al fons. |
 |
Avui degut a les pluges dels darrers dies, havia una verdor llampant. |
 |
El camí (GR-5) canvia constantment d'amplada, però per arreu es fa pesat per la quantitat de pedra solta. |
 |
Com avui no hem fet el cafè esmorzem aviat, mirant el Montgròs des de el pla de Canyamars... i el PuigMontgròs (sant Pere Ribes/Canyelles) al fons, majestuòs amb les seves antenes. |
 |
Hem deixat el GR-5 i trenquem a l'esquerra cap la serra de les Planes, seguim senyals grocs, el camí ara és tot pista de bon caminar. |
 |
Com sempre, ens movem per sentit comú i trenquem un cop passat el coll d'Esteles cap el fondo de la Cova Cremada. En aquest punt ens pensavem que no havíem arribat encara a la cresta de les Mentides. Això culpa de guiar-nos pels senyals grocs, teníem d'haver agafat un trencall de pista ampla a la nostra esquerra, que estava senyalat com no passar. |
 |
Però san Baldric ens protegeix i en Naval s'ensuma un camí guinat-se pel filat eléctric, el camí surt del fondo en forma de pista i en pujada suau que acaba en un petit pla on es perd la pista i comença un corriol molt tapat, seguiu sempre el filat eléctric. |
 |
El corriol molt tapat i brut per culpa de l'última ventada que havia tirat alguns arbres pel mig del camí. |
 |
I per fi contactem amb un altre corriol més clar que ens porta cap el camí del Montgròs que venia de la cresta de les Mentides (el que teníem d'agafar). Ara ja som dalt el Montgròs on gaudím d'una vista de Montserrat molt neta i clara. ressueguim el camí que ara ja no comportarà cap problema. |
 |
El camí ample baixa, és diferent al del primer tram pujat (tram GR-5), ens adonem que ja no és típic del Garraf. |
 |
Però comforme baixem, la cosa canvia i tornem a tenir com podeu veure el càrstic i vegetació típica del Garraf...i les seves pedres, que al final passant factura al genoll del Naval, per dos mal gestos consequtius. |
 |
El camí és va aplanant, s'acaba la baixada i empalmarem amb el fondo de Remuga. |
 |
Camí ple d'aigua, que ja no deixarem fins arribar a Olesa. Aquesta part del tot preciosa. |
 |
La riera que porta aigua dels fondos de Remuga i Cova Cremada, amb els camps verds de vinyes i els marges encara ben conservats és un plaer pels nostres ulls, sobretot pel color. |
 |
I una gran troballa, ara vindran petits horts on cadascun té el seu propi pou d'aigua de la mateixa riera. Tots aquests pous estan junts, sens be separació un de l'alltra...val la pena visitar-ho ja que és una cosa gens vista. La construcció d'algun d'ells és quasi bé escultorica. |
 |
I ja arribem a Olesa, amb una matinal cansada no tan pel trajecte en si ni pel temps, sinó per la qualtitat de pedra acumulada solta en els camins...Garraf típic...pesat!. |
 |
I acabem visitant l'Hospital d'Olesa, que segons la persona que ens va autoritzar passar (hi viu), data del 1200. |