expedicionaris: Naval, Quico i Mariona

Excursió d'un dia per l'altre, decidida no sabent on anar. El puig Montgrós és pel Naval la muntanya més seva, la que per les seves formes li dona més força...tot i no tenir res. Puig situat a sant Pere de Ribes, sens cap mena de dificultat técnica i passejant entre vinyes... colors de tardor tardans.

 

Sortim de casa del Naval, la Sinia Caçador (Vilanova i la Geltrú). El puig Montgrós és la muntanya del fons, poder per això és tant important per a mi, és la que he vist de petit cada dia, només sortir de casa!...

Hem entrat al torrent de santa Magadalena al costat de les pistes d'atletisme. Zones brutes per passar.

Resseguim pel torrent, tenint de sortir d'ell degut a l'espessor de les romagueres, fins que arribem a les vinyes del mas de santa Magdalena. Contactem amb les primeres vinyes, encara per podar, el color groc ocrat fantastic.

Arribem al mas de santa Magdalena, envoltats de marges i vinyes.

Just passem santa Magdelana, girem a ma esquerra en direcció a les cases que hi han darrera, en la que ens trobem 3 someres de diferents classes, aquesta és africana, la que acaricia la Mariona, a l'ombra d'un garrofer, diuen la millor ombra...

Hem deixat les cases i continuem en direcció ala torre Veguer, al fons a la dreta, actualment productora de vins i caves. Reformada no fa pas masses anys. Les vinyes que hi han a la dreta sens cap pampol.

Mirant i remirant les vinyes...

I per fi hem arribat a la torre d'en veguer quan ens adrecem al mas de les Catalunyes, per l'urbanització de cal Salinas, tornem a trobar-nos amb els colors grocs ocrats, una meravella per la vista amb el Montgrós al fons.

I per una badada no agafem el camí del mas de les Catalunyes i resseguim cap la dreta de les cases, on anem a parar a una vinya, amb els pampols de colors vermellosos que donaven un contrast preciós a la vinya...
Hem deixat aquí les vinyes i ens endinsem per un petit bosc i tot seguit passem per sota l'autopista per un tunel pluvial. Aconssellem anar pel mas de les Catalunyes i passar per damunt del pont en direcció al centre de compostatge, tal com varem fer al tornar. .

I ara si anem pel camí tradicional per pujar el puig Montgrós, comença la pujada...no fa esbufegar.

Comencem a gaudir de panoramiques, el camí, pedra i més pedra.

Estem dalt la primera carena i falta el tram final, el més costerut, si se li pot dir així.

Mentre pugem, les vistes son d'alló més, llàstima de la calitxa.

I ja tenim les antenes davant nostre, l'últi tram.

Gaudint de la millor panoràmica de la plana de Sitges fins Cunit, val la pena pujar només per gaudir de la vista.

I tots 3 dalt, amb Vilanova al fons.

Hem menjat unes mandarines i decidim anar a veure la panoràmica de la banda Penedés.

Des de la Talaia de guaita mirant...

Aquesta panormica del Penedés i part d e l'Anoia, amb les muntanyes de Montserrat al fons.