expedicionaris: Naval, Joan i Quico

Tot i que l'excursió l'anomenem Serra cavallera, la realitat era anar al poble d'Abella, on el Joan i el Nel comparteixen casa. El Nel i la Rosa hi passaven el cap de setmana i nosaltres ens hi trobariem per anar a dinar.

 

Arribem als plans de can Plata, des de la pista asfaltada d'Ogassa a la colonia Estevenell. Pujarem pel dret fins dalt la Serra Cavallera, començant la ruta pel PR189.

Arribem als plans de cal Noi, ara ens espera una bona pujada.

Uns pel dret, altres en zigazaques, però tots pujant cap el cingle Gros.

I ja som dalt la carena, vista fantastica de la banda de la Garrotxa i Ripollés.

Feia tant de vent que decidim passar a l'altra banda de la carena per poder esmorzar, mirant al poble d'Abella en el serrat i la serra de Tres Pics al fons, tapada pels nuvols i boira intensos... nosltres un petit xirimir... la vista formidable i cinglada.

Reemprenem la marxa admirant la serra del Cortal.

El camí ara senyalitzat amb marques blanques i grogues però del PR-190, el PR-189 va per la falda de Serra Cavallera. El camí per baix és molt més rapid (marcat amb 3,50 h), però per dalt és molt més aeri i espectacular.

El vent bufava cada cop més i cada cop més fred... quina sort que varem tenir!... si haguessim tingut la calor del final de la travessa, segur que no hauríem anat tan rapid. Resseguint sempre la carena.

Ja hem arribat al punt més alt d'aquesta meitat de la Serra Cavallera, el serrat dels Evangelis amb 1894 m. En poca estona hem fet ja uns 550 m de desnivell no acumulat.

Ja som al final de la serra, concretament al pla de les Pasteres. Sota ja trovarem el coll de Pal i davant nostre veiem en primer terme el Puig estela i al fons el Taga. Pardines sortint darrera el Puig Lliagort. Records pels pardinesos Hubach i Vila.

Baixem des del coll de Pal, en direcció al poble d'Abella, ara resseguint el PR-189.

En aquesta zona el camí és perdedor, encara que és imposible perdre's. Costa molt trobar els senyals grocs i blancs del PR-189. T'has de guiar pel sentit comú, ja que els espais al ser oberts, no pots perdret...sempre i quan no hi falti visibil·litat . Estem als plans de l'Estevenet.

Al fons ens trobem amb un rètol de color groc i anem cap a ell, on ens marca tot un seguit d'informació i ens situa en la ruta correcta. Aquest rètol està en la collada de Pórtoles, el camí va cap al pla de la Jaça, on ens trobem ara .

El camí és transforma en pista i s'acaba l'esforç de cames d'anar per desnivells irregulars inclinats.

El Nel ja ens ha trucat i ens esperen a dinar, ja veiem Abella al fons amb un mantell de flors grogues en els prats.

I buf!...fins ara haviem baixat però de sobte quan arribemal poble d'Abella ens toca pujar fins dalt de tot...però pujada de debó i amb un sol esfereidor.

I ja hem arribat a casa dels Nel i els Joan, cansats, suats i contents... i amb una gana!.

I els massajoves de nou junts prenen el cafè... això si son excursions!.... Els anfitrions... amics i millor persones, ens varen cuidar i donar d'allò més.