expedicionaris: Naval, Joan i Bruce

Caldria aclarir avant tot que no sabem si catalogar aquesta sortida com excursió o com esmorzar, ja que va ser un esmorzar a la muntanya i poca cosa més. ja que l'apat va ser d'allò més...buf!...encara estem tips ara!... Sortida sorpresa, el Joan tenia de dur una tele a casa dels seus pares a Vallfogona i va dir al Naval que l'acompanyés i de pas el convidaria a esmorzar. Aquest que feia temps no sortia, li diu que vale, però que esmorzar a la muntanya i això és el que podreu veure, una sortida de 3 hores i mitja on l'esmorzar en va ser quasi una de sencera...això si és vida!...per tal de donar-nos una mica de distenssió, una mica més, vaja...

 

Sortim de la plaça de l'esglesia en direcció al poble de Segura, el sol ja pujat.

Anem per un corriol de bosc molt obac, en trams amples i trams més tancats.

Connectem amb un camí forestal ja en mig del bosc.

I per fi arribem als primers camps, ens obrim, anem pel bosc però oberts pels camps.

Camí de pagesos enllaçadors de camps, al fons molt lluny, l'Albió, vista preciosa.

I aquí decidim parar per esmorzar, poc abans d'arribar a Segura.

Anem a l'altra banda de la casa on podem gaudir d'una bona ombra i aquesta vista...tot perfecte.

Havent acabat d'esmorzar, amb 10 minuts arribem a Segura, on aprofitem per visitar el poble, el poble de la mare del Joasn i on actualment s'han restaurat moltes cases enderrocades antuvi.

Sortim del poble i resseguim el GR-171.

Caminar per les margeres amb aquesta panoramica, és simplement meravellós i si hi sumem el bon temps doncs a flipar, que ja en va sent hora.

El camí del GR-171 en direcció a Saladern és de baixada i sens massa dificultat.

Hem acabat la baixada i arribem als plans de Saladern, els colors canvien i contrasten.

El camí ara ja és ample tipus pista, el qual ens porta a Saladern, al fons.

I de Saladern continuem pista, envoltada de camps i vegetació curiosa.

Arribem a la cruïlla amb el camí de Guimerà i a Fonoll a l'altra sentit.

Nosaltres anem en direcció a Guimerà on contemplem mostres de la pagesia d'altres epoques i on aprofitem les ombres per donar bufera al nostre pobre Bruce, qui li manaria tenir aquests amos tant caminaires!... pobre bestioleta!...

Agafem el camí del bosc per no passar per la carretera, l'encertem de totes, totes, colors i ombres, el Bruce ens ho va agrair, treia una llengua de pam.

Racons de tots colors i formes.
I tot s'acaba, arribem a les 13,30 a Vallfogona...un esmorzar i caminar una mica per pair-lo.