expedicionaris: Quico i Naval amb el Mohamed i Omar de portadors

El Joan i el Nel estaven fent el Toubkal, amb una previsió de temps de ruta d'unes 11 hores. Com el Quico i el Naval, no estaven en forma per assolir aquest temps varen fer una ruta alternativa per no entorpir i posar en perill l'ascensió al toubkal dels seus companys. En tot cas aquesta ruta alternativa, és molt i molt ferma i més de la meitat del recorregut també el feien els nostres companys, concretament a partir del coll d'Ouanoums fins el llac Ifni, destí final per tots.

MAPA RECORREGUT

 

7.49h. Ja és de dia i hem esmorzat, anirem acompanyats dels portadors, en Omar i Mohamend.

7.54h. Des del refugi es veu un coll, que és el que hem d'agafar per fer la ruta alternativa, davant i just al centre de la forca (similar al Pedraforca, però sens la seva bellesa ni màgia) hi ha el camí que va cap el Toubkal, on estaven els nostres companys, bé...segurament ja hi havien passat, ja que varen sortir a les 5 hores.

8.11h.I ens pensavem que a l'arribar al collet baixaríem!...doncs no, mireu el que queda i quina bellesa, la ruta que hem de seguir no és pel coll del centre sinó pel més petit que hi ha just a l'esquerra.

8.49h. No fan falta els crampons tot i que la neu en alguns llocs es bastant glaçada, la pujada és potent i la fem molt tranquilament. El joc de llums i ombres era molt contrastat. Molt fred, seguramnet a sota 0º.

8.49h. La foto anterior estava treta d'aquest indret on estavem aturats descansant i jugant amb els portadors a veure qui tirava la pedra més lluny... guanyaven ells sempre!... la veritat que es varen crear moments molt especials amb aquesta gent. Una experiència, ja que mai havíem fet res de semblant.

9.33h. Ja estem a les rampes finals, per sort aquestes ja no tenen neu i es pugen més facilment, el camí en general no ha tingut cap complicació que no fora la de la neu, que en alguns llocs relliscava una mica.

9.47h. I per fi som dalt el coll d'Ouanoums, on al fons podem veure el nostre destí final, el llac Ifni...i sembla aquí mateix! i encara ens queden 5 hores de baixada. Estem a 3670m i baixarem fins el llac Ifni que està a 2312m. Descansem una bona estona i gaudim del paissatge, s'ho val.

10.20h. El camí és amb molta ziga zaga i amb llocs de molt pendent. camí de pedra licorella o similar que fa que sigui tot plegat un trencacames i relliscós. En bastants trams ens trobavem amb glasseres d'un cert pendent i amb algun tram compromés. No van caldre els crampons, i a més els portadors en alguns trams es posaven en llocs de seguretat per si passes alguna cosa, però sort que no va passar, ja que si passa tinc clar que no haguessin aturat res, ja que ells també estaven en fals. Amb la intenció n'hi ha prou.

10.34h. Com podeu veure el camí es pedra solta tot ell ide fort pendent.

11.14h. Conforme anem baixant ens adonem del que hem baixat i realment fa esfereir.

11.45h. En aquest punt dinem i fem un bon descans, el sol apretava de valent, i tot i fer fred el sol anava carregant el cap.

12.33h. La baixada ja no és tant pronunciada, però si molt pesada, comencem a notar el cansament.

13.08h. El curiós d'aquesta zona és que veus sempre el final de la baixada i dius, segurament el llac estarà al final de la baixada i... tornem a trobar una altra coma i una altra baixada...desesperant quan vas cansat!...però hi han alguns trams molt bucolics, que aprofitem per poder gaudir, parant i contemplant...el sol cada cop més i més fort..

13.35h. Ens trobem amb un ramat de cabres (molt petites) i pensem que ja deu quedar poc pel llac...
13.52h. ...I si, per fi el veíem al final el llac, ja queda poc.
14.14h. I ens trobem als portadors en una cabana de pastor, fent el té amb el pastor del ramat de cabres que havíem vist més amunt. Sincerament...la trobada amb el pastor, que ens va convidar a té i pa amb no se ben que era allò (formatge o mantega) va ser un moment simplement magic. Tot plegat una passada!...
14.57h. I l'hotrel d'infinitat d'estrelles ja que les veíem totes des de la porta, on com podeu veure varem dormir al terra i damunt una estora. Uns varen dormir bé, d'altres també però no tant.
20.18h. Com podeu veure en aquesta imatge mirant cap al llac (els companys ja havien arribat) es pot veure el campament, en el que hi ha una zona de bar adaptada a aquets entorn.
20.20h. I ara una vista des d'on hem baixat, el riu que havíem baixat i que baixava amb bastant d'aigua, en aquest pla ja anava sota terra (bé sota pedres)... tot plegat un record inolvidable. Ruta del Toubkal diferent, amb gens de gent i segurament de més interés paissatgistic.