 |
| expedicionaris: Naval, Nel i Quico Matinal pel Garraf, que serviria per entrenar el menisc del Nel. Sortida amb 9 campanades de l'esglesia de L'hospital d'Olesa de Bonesvalls i tornada amb 12 campanades... 3 hores justes, comptant que varem parar uns 25 minuts per esmorzar. Feia xirimiri durant alguna estona que no va molestar mai. Molt de color intens i terra relliscós!...
|
 |
Sortida des de la mateixa riera de Begues, just al costat de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls. |
 |
Anem seguint els senyals del GR5, en direcció a l'avenc de l'Esquerrà. Està molt ben senyalitzat. |
 |
Hem deixat la part de vinyes del Pla de l'Hospital i sortim de la riera, seguint els senyals del GR5. |
 |
Al fons ja podem veure per primer cop la talaia del Puig de la Mola. |
 |
El camí passa de corriols a fondos de torrents, relliscós en alguns trams o.... |
 |
...molt relliscós en d'altres, tením d'anar no massa rapids per tal d'assegurar la passa. |
 |
Hem arribat a l'avenc de l'Esquerra (el més important del Parc natural), on aprofitem per esmorzar. |
 |
Just sortir de l'avenc trenquem a ma esquerra seguint el GR5...ara si, comença la pujada. |
 |
Hem arribat al corral de l'Esquerrà, aquí deixem el GR5 que passa per pista i anem per un corriol, assenyalat amb fites, just per on va el Quico, mentre el Nel mira el corral. |
 |
La pujada es fa evident i per fi arribem a les primeres clarianes, vistes panoramiques d'allò més. |
 |
I arribem a contactar amb el GR92.3, el qual seguirem fins el cim. |
 |
Ja només ens queden 100 m de desnivell, el puig de la Mola davant nostre. |
 |
Pujant les vistes són espectaculars, Vilafranca, Canyelles, Olivella, Vilanova i clar la plana Novella. |
 |
I ja som dalt, la talaia ja és davant nostre. |
 |
Deixem la talaia i seguim per la pista que ens portara a Olesa de Bonesvalls, i resseguint el GR92.3. Davant nostre el pla de Jaques, on hi varem tirar moltes fotos. |
 |
Continuem per la pista que ens portarà a Olesa i deixem definitivament el GR92.3. |
 |
El camí és tot pista, en alguns trams, els de més pendent, fins i tot encimentats. Al fons la cantera de la Reganya. |
 |
Ja hem deixat alguns trencalls i arribem al serrat dels boixos. |
 |
Cal trencar a ma esquerra en direcció a la riera, per una pista que empalma amb un corriol, pintat amb un senyal de color taronja, no massa visible. En la imatge ja estem a la riera. |
 |
I arribem just quan ens toquen 12 campanades, caient un refrescant xirimiri... |